Conec gent que, quan veu una notícia als mitjans d’un accident de trànsit, té l’absurda certesa o convenciment per a dir-te, de manera taxativa i grandiloqüent: “A mi no em passarà mai. Jo conduïsc molt bé”. No obstant això, en el fons del seu subconscient ronda el fantasma aquell que diu “de vegades no depén de tu”. Amb la dependència passa igual. Fa quatre anys vaig publicar en aquest diari un reportatge sobre el SAD (Servei d’Ajuda a Domicili).
He rellegit l’escrit per a comparar l’estat del servei en aquell moment ,i una de les frases que més m’han impactat (tot i haver-les escrites jo mateix) és: «Els polítics haurien de pensar que tard o d’hora alguna de nosaltres anirà a torcar-li el cul cada matí». I en la política sovint passa igual que amb el poc cervell d’aquell que deia que no tindria mai un accident de trànsit.
Tot açò està una altra vegada d’actualitat (malauradament), almenys al municipi de Tavernes Blanques, a la comarca de l’Horta Nord. El govern local, amb gavines de mascotes, no ha tingut millor idea en les darreres setmanes que tirar-se a l’autopista en carril contrari, i proposar “estudiar” la viabilitat de privatitzar el SAD, amagant-se en eufemismes i justificacions injustificables per a posar l’encuny de PRIVAT sobre un paper amb un gran colp farcit d’alegria i amb somriure de victòria contra una oposició que barreja una defensa amb dents i ungles -d’una banda- i feblesa de principis -en l’altra-.
El Servei d’Ajuda a Domicili públic i gratuït funciona a Tavernes Blanques des de fa prop de 30 anys. Consolidat com un servei essencial, i havent estat en “primera línia de foc” en plena pandèmia, segueix tenint avui en dia una llista llarga de demandes justes per a les treballadores.
Sols cal rellegir el reportatge a què feia esment abans per a comprovar que en quatre anys poc ha canviat per a afavorir a aquest sector sovint invisible.
Però avui no parlarem de les treballadores; aprofundirem en la part més afectada: usuàries i usuaris del servei, que voran en perill l’ajuda que necessiten i que ara -amb la decisió política de l’Ajuntament de Tavernes Blanques- amb tota seguretat els perjudicarà.
Resulta sospitós que un servei que ha estat funcionant durant prop de tres dècades de manera efectiva i que haja tingut en el pic més alt fins a 10 auxiliars, avui en dia sols compte amb tres professionals. La raó que ens dona el regidor de torn és que no els deixen contractar més persones. Deriva eixa prohibició a la Delegació del Govern. La defensa d’eixe argument la podeu vore en el Ple de l’Ajuntament del passat 22 de gener (publicat en el web de l’Ajuntament).. Jo no sé si l’Ajuntament de Tavernes Blanques està obrant de mala fe, dedicant cada vegada menys recursos al servei per a justificar la seua privatització (i una de les eines emprades és la no contractació de més auxiliars) o és que no sap fer-ho. Probablement és una combinació de les dues. No cal anar gaire lluny (concretament al Puig, poble amb dos mil habitants menys que Tavernes Blanques), on actualment es compta amb 7 auxiliars + 2 de reforç en període vacacional estival. I torne a fer la pregunta: és que l’Ajuntament de Tavernes Blanques obra de mala fe deixant morir la gestió pública del SAD o és que no sap aprofitar les mateixes eines (administratives, laborals, les que calga) per a contractar més personal? Per a l’organització de festes i esdeveniments, el consistori compta amb 30 persones. La desproporció és molt gran i -reitere- sospitosa.
Resulta també estrany (per a no tornar a utilitzar la paraula “sospitós”) que les queixes d’alguns usuaris i usuàries evidentment per la manca de recursos i per les cancel·lacions de serveis propis dels imprevistos laborals (malalties, indisposicions, obligacions de caràcter legal, etc.) siguen utilitzades políticament per una part de la població per a justificar eixa privatització, com si això fos el remei i el miracle, sense mirar els perjudicis que comportaran eixa decisió, tant en l’àmbit de pacient com de treballadora.
Tota aquesta inquietud i preocupació ha inundat el poble de Tavernes Blanques fins al punt que el passat dissabte 31 es va organitzar una concentració de protesta davant de l’Ajuntament. A l’acte varen assistir partits i sindicats sensibles amb la iniciativa. Per primera vegada en molt de temps, la vertadera oposició (Compromís, Unides Podem i Socialistes) es varen unir per a una mateixa causa, arraconant els matisos o diferències polítiques de plantejaments per a acaronar persones en cadires de rodes, jubilades i jubilats, auxiliars, veïnes, veïns… En definitiva, una representació transversal del poble que va increpar la decisió de l’Ajuntament.
Les imatges ho diuen tot. No va ser una concentració multitudinària, però podria ser la carcassa d’eixida d’un tsunami de protestes si el govern municipal no paralitza el procés ignominiós de privatitzar el servei.
Fins ací la crònica de la primera concentració. El canvi d’opinió no és sinònim de feblesa, senyor alcalde. Mantinga la gestió pública i gratuïta del SAD i reforce la plantilla. Qualsevol pot necessitar aquest servei de la nit al dia, i cal que siga de control municipal (transparent) i amb garanties, tant per a les persones usuàries com per a les auxiliars.
