Les universitats públiques del País Valencià presenten diferències notables en la inversió mitjana per estudiant de cara a l’any 2026. L’anàlisi comparativa entre els pressupostos aprovats per cada institució i l’alumnat matriculat mostra que la Universitat Politècnica de València és la que més recursos destina per estudiant, mentre que la Universitat Miguel Hernández d’Elx se situa a l’extrem inferior.
La Universitat Politècnica de València lidera el rànquing amb una inversió mitjana de 14.649 euros per estudiant, resultat de relacionar el pressupost de 457.157.014,58 euros per al 2026, aprovat pel seu Consell de Govern i publicat en la documentació pressupostària oficial, amb els 31.207 estudiants matriculats el curs 2023-2024, segons les dades del Servei d’Alumnat de la universitat. Les dades del curs 2024-2025 encara no estan enregistrades a totes les universitats per fer l’estudi comparatiu.
A l’altre extrem, la Universitat Miguel Hernández d’Elx destina 7.482 euros per estudiant, pràcticament la meitat que la Politècnica. La UMH disposa d’un pressupost de 145,2 milions d’euros per al 2026, segons el document pressupostari publicat per la institució, i compta amb 19.406 estudiants matriculats, d’acord amb les seues estadístiques acadèmiques oficials del curs 2023-2024.
La Universitat d’Alacant compta amb 288,6 milions d’euros i 21.885 alumnes, amb una inversió de 13.189 euros per estudiant, mentre que la Universitat Jaume I registra un pressupost de 158 milions, 13.912 estudiants i una inversió d’11.357 euros per alumne. Per la seua banda, la Universitat de València, tot i ser la universitat amb el pressupost global més elevat (512,7 milions d’euros), concentra també el volum més gran d’alumnat (49.329 estudiants), fet que redueix la inversió mitjana fins als 10.393 euros per estudiant.
Un debat sense resoldre sobre el finançament universitari
Aquestes diferències internes tornen a posar sobre la taula el debat sobre el model de finançament del sistema universitari públic valencià. Tant les universitats com els organismes de coordinació universitària han advertit de manera reiterada, en informes i posicionaments públics, que el sistema actual no sempre garanteix equitat entre institucions ni cobreix adequadament l’increment de costos estructurals derivats de la docència, la recerca i el manteniment d’infraestructures.
Procés electoral en marxa a la UV
La Universitat de València ha activat el procés d’elecció de rector o rectora per al 2026 després que el Consell de Govern convocara els comicis amb primera volta el 3 de març i segona volta el 12 de març. S’aniria a segona votació si cap candidatura obté majoria absoluta dels vots ponderats, segons la informació oficial de la institució, que també fixa el 21 de gener com a data límit per a presentar candidatures i l’inici de campanya el 16 de febrer. L’acte inicial serà al Claustre el 17 de febrer per a l’exposició i debat de programes.
El procés arriba després que el Claustre es constituïra amb la composició renovada arran de les eleccions de novembre, amb 284 membres i 16 vacants, i que elegira la nova Mesa amb Emilia Ferrer i Maria Inés Tomás, Pau Sendra, i els estudiants Marco Mondragón i Júlia Pons. Mentre queda vacant la plaça del PTGAS. La sessió va servir també perquè el vicerector Carles Padilla anunciara la seua candidatura amb un discurs de comiat del Consell marcat pel to emotiu i la reivindicació del diàleg, la vocació de servei i la defensa de la universitat pública, després de setze anys en càrrecs de govern. Padilla va presentar la seua proposta com la continuïtat d’un projecte col·lectiu compromés amb el progrés social, la inclusió, la igualtat, la sostenibilitat i la llengua pròpia, en un context que obri un nou cicle a la UV i que apunta a un debat centrat en el finançament, la governança transparent i la projecció internacional.
