Durant un passeig pel Jardí del Túria –el que tothom coneix simplement com «el riu»- de València a primera hora del matí permet creuar-se amb desenes de persones que, amb bicis i patinets, es dirigeixen volant cap a la faena. També es veuen els jardiners començant la seua jornada laboral i fins i tot alguns corredors matiners. En les darreres setmanes, però, també són habituals les patrulles de la policia local, sovint en grups de fins a quatre o cinc cotxes i a voltes acompanyades per furgonetes del servei de neteja.
La seua funció? Despertar i expulsar la gent sense casa que aprofita el jardí per poder dormir amb una certa intimitat i seguretat.
Malgrat que no hi ha cap reconeixement oficial per part de l’Ajuntament i fonts municipals neguen cap ordre específica, des de fa setmanes és molt visible una campanya policial per expulsar els sense llar d’aquest parc. Les patrulles policials actuen sistemàticament i sovint ho acompanyen amb la retirada de les poques pertinences que han pogut acumular, que són llençades al fem.
La campanya policial ha anat acompanyada d’altres accions, com la prohibició d’actuar a les ONG que repartien menjar en aquesta àrea el passat desembre i després amb la polèmica presentació d’un pla per crear estanys sota els ponts que creuen el Jardí, un dels espais habituals per a fer nit de la gent sense llar. Mesures que han estat durament denunciades, tant per l’oposició com per les ONG que treballen amb la gent que viu al carrer.
«Hi ha una qüestió de competència per l’espai públic, que gent amb necessitats diferents gasta de forma diferent. Així, hi ha gent que va al riu a córrer i hi ha gent que hi va a dormir, i l’Ajuntament intenta prendre partit en aquesta competència per la via ràpida, que és la policia, però açò no resol res. Desplaça la gent a un altre lloc, però no la fa desaparèixer», explica l’experta en sensellarisme Elena Matamala des de la Fundació Salut i Comunitat, especialitzada en rehabilitar gent que viu al carrer.
De fet, el regidor de Parcs i Jardins de València, Juanma Badenas va explicitar que es volien «evitar assentaments il·legals en alguns casos amb persones que estan pertorbant el bon acompliment i el gaudi de les persones de València dels parcs i jardins». Unes declaracions que no soles donarien la raó a Matamala, sinó que llençarien el missatge de que la gent que viu al carrer no són «persones de València» amb dret a usar l’espai públic.
Matamala recorda que el perfil de persona que viu al carrer ha canviat molt els darrers anys i que ara ja no es limita a homes majors amb problemes d’addiccions o salut mental, sinó que també hi ha gent jove, dones víctimes de violència de gènere, migrants amb o sense papers i també gent que treballa però que el seu sou no els permet accedir a un habitatge.
«Hi ha molts factors a tenir en compte quan parlem d’eliminar el sense-llarisme i moltes de les coses que cal fer no es troben en mans municipals –continua Matamala- i ha voltes coses que s’han fet bé com la Renda Valenciana d’Inclusió són anul·lades per altres factors, com l’augment del preu del lloguer». De fet, aquesta experta recorda que l’accés a l’habitatge ha de ser una política prioritària en les enfocaments del fenomen.
Augment imparable dels lloguers
La situació de l’habitatge a València afecta transversalment a totes les persones que no són propietàries, però és en la part més fràgil de la piràmide social on es viuen les situacions més dramàtiques. Un recent informe del Col·legi de Treball Social de València alerta sobre la proliferació de pràctiques d’infrahabitatge, com el lloguer d’habitacions en dies alterns o en certes hores, lloguer d’espais insalubres, abusos o expulsions il·legals.
Una treballadora social, que forma part de la comissió d’habitatge d’aquest Col·legi denuncia, a més, la retallada dels serveis socials per part de l’Ajuntament de València, sobretot d’aquells dedicats a la primera assistència, com el Servei de Primera Acollida a les Persones Migrants (SPAI): «estan donant cita un o dos mesos vista, quan estem parlant de serveis d’urgència immediata i que són imprescindibles per accedir a altres ajudes, però també estan reduint el temps d’estància als refugis, pel que no dóna temps d’iniciar cap procés d’ajuda», expliquen sense dubtar en anomenar aquestes pràctiques de «maltracte institucional». «Al final, pareix que l’únic objectiu siga que la gent se’n vaja de València, no hi ha cap intenció d’ajudar a la gent», unes polítiques que generarien «molta frustració» als professionals de primera línia».
Fonts de la comissió d’habitatge d’aquest Col·legi denuncien, a més, la retallada dels serveis socials per part de l’Ajuntament de València, sobretot d’aquells dedicats a la primera assistència: «estan donant cita un o dos mesos vista, quan estem parlant de serveis d’urgència immediata i que són imprescindibles per accedir a altres ajudes, però també estan reduint el temps d’estància als refugis, pel que no dóna temps d’iniciar cap procés d’ajuda», expliquen sense dubtar en anomenar aquestes pràctiques de «maltracte institucional». «Al final, pareix que l’únic objectiu siga que la gent se’n vaja de València, no hi ha cap intenció d’ajudar a la gent», unes polítiques que generarien «molta frustració» als professionals de primera línia».
