Plataforma per la Llengua ha denunciat que la discriminació lingüística que va patir un ciutadà a la comissaria de Paterna (l’Horta Nord) ha quedat impune, ja que la Policia Nacional ha evitat respondre a la denúncia administrativa presentada per l’entitat per a obrir un procediment sancionador a l’agent responsable de la discriminació.
Els fets van ocórrer el maig passat quan agents de la comissaria de la Policia Nacional d’aquest municipi es van negar a expedir el primer DNI d’un ciutadà perquè el certificat de naixement estava en valencià. Davant aquesta actitud, la persona discriminada es va veure obligada a acudir novament al registre civil per a demanar la mateixa documentació en castellà, ja que si no li impedirien fer el tràmit, tal com va succeir.
Per això, Plataforma ha remarcat que el «poc respecte de la Policia Nacional pels drets lingüístics va tornar-se a manifestar en el procés de reclamació». Tot i que l’entitat va presentar la reclamació en valencià i va demanar contestació en aquesta llengua, el cos policial «va emetre la resposta (en què es comprometia a rectificar el web) en castellà», ha assenyalat.
Retirada de la «recomanació» de presentar documentació en castellà
D’altra banda, Plataforma per la Llengua ha aconseguit fer rectificar el cos de la Policia Nacional i forçar-lo a retirar la «recomanació» que feia al web de presentar en castellà la certificació de naixement per expedir el DNI. Arran de la reclamació de l’entitat, la Policia Nacional ha canviat el redactat del web i diu que en el cas de comunitats autònomes amb una llengua pròpia, els ciutadans podran presentar «una certificació en la llengua oficial d’aquesta regió, sense necessitat de traducció».
Fins ara, el web de la Policia Nacional deia que «en el cas de comunitats autònomes bilingües, es recomana que aquesta certificació també s’incloga en castellà, per evitar retards per la seua traducció» [sic].
L’entitat ha remarcat que «aquesta recomanació era doblement greu»: «d’una banda, perquè era contrària a la legalitat, atés que pressionava els ciutadans perquè renunciaren a la seua llengua, i, d’altra banda, perquè reconeixia que l’atenció en llengües pròpies diferents de la castellana no es fa amb la mateixa agilitat i que, per tant, els parlants de llengües com el català no viuen en igualtat de condicions».
Per tant, Plataforma celebra que «una institució tan hostil amb els drets lingüístics com la Policia Nacional haja rectificat, tot i que considera que és el mínim que podia fer, perquè la discriminació era flagrant». «Però el que cal és que el cos policial respecte sempre la tria lingüística dels ciutadans i cap agent s’hi negue», ha recalcat.
El valencià, un deure legal
De fet, ha recordat que l’article 104.1 de la Constitució espanyola «obliga les forces i cossos de seguretat de l’Estat a protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats de la ciutadania i, per altra banda, la Llei orgànica 2/1986 de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, recorda a l’article 5.1 que els agents han d’actuar amb absolut respecte a l’ordenament jurídic i que han de realitzar la seua tasca “amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de raça, religió o opinió”».
L’entitat també ha citat l’article 5.2, que «estipula que en l’exercici de la seua actuació professional» els policies «han d’evitar “qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporte violència física o moral”, han d’observar “un tracte correcte i acurat en les seues relacions amb els ciutadans, als quals han de procurar auxiliar i protegir” i han de proporcionar informació completa».
Finalment, ha indicat que la Llei orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia, «tipifica com a falta molt greu tota actuació que supose discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social».
A més, ha subratllat que «invalidar un document oficial per estar escrit en valencià també suposaria una denegació de l’oficialitat de la llengua i, per tant, un atac a l’Estatut d’autonomia, que en reconeix l’oficialitat».
