Europa Press / València.
L’índex de pobresa humana a l’Estat espanyol ha augmentat un 1,7% en el període de crisi econòmica –de 2007 a 2012, les últimes dades disponibles– a causa de l’augment del percentatge de pobres, que s’ha incrementat un 16,2 per cent, i de la taxa d’atur de llarga durada, que ha crescut un 565 per cent. A més, en aquest temps s’han ampliat les diferències entre comunitat autònomes, que han arribat a duplicar-se.
Així ho revela un informe elaborat per la Fundació Bancaixa i l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) i publicat en el Quadern de Capital Humà ‘Pobresa en un període de crisi econòmica’.
Pel que es fa al País Valencià, presenta males dades des de fa temps i, de fet, l’estudi reflecteix que el percentatge de pobres ha crescut fins a situar-se en 2012 en el 25,1 per cent, per sobre de la mitjana estatal, fixada entorn del 22 per cent. És a dir, que un de cada quatre valencians es troba en aquesta situació, tenint en compte que es considera pobre en renda les llars, la despesa de les quals, està per davall del 69 per cent de la mitjana.
L’equip investigador ha estat format pels investigadors de l’IVIE, Carmen Herrero i Antonio Villar –catedràtics de la Universitat d’Alacant i la Universitat Pablo de Olavide respectivament– i el tècnic de recerca de l’IVIE Ángel Soler.
L’anàlisi té en compte factors relacionats amb les privacions en salut i educació, a més de renda i exclusió social, i la seua combinació conclou que l’índex de pobresa ha pujat a l’Estat malgrat que la probabilitat de no superar els 60 anys de vida i la taxa d’abandó escolar precoç han disminuït un 15% i 20% en cada cas. No obstant açò, els aturats de llarga durada s’han incrementat d’una manera molt important.
Un dels efectes que la crisi ha tingut en el país ha sigut el de separar la situació de les comunitats autònomes fins a dibuixar un mapa geogràfic en el qual l’arc mediterrani ha presentat el pitjor comportament, mentre que els territoris del nord “han patit menys”.
En concret, la major variació de la pobresa humana s’ha donat a Extremadura (on ha pujat un 15,5%), Andalusia (11%) i Canàries (12,4). Aquestes tres comunitats autònomes són també les que presenten pitjors resultats respecte a la mitjana estatal. En l’extrem oposat es troben Navarra, País Basc i Cantàbria, que tenen els menors valors de pobresa respecte al conjunt de l’Estat i que, a més, els han reduït.
Les dades de pobresa material mostren un augment del percentatge de pobres a Espanya de 3 punts percentuals, arribant en 2012 al 22,23% de la població. En 11 comunitats autònomes s’ha produït un notable increment de la pobresa, mentre que en les restants ha tingut lloc una lleu reculada de la mateixa. La pobresa material és la dimensió que presenta majors diferències entre comunitats autònomes, i aquestes han augmentat durant la crisi.
Antonio Villar ha cridat l’atenció al comportament especialment negatiu experimentat per les comunitats de l’arc mediterrani –des de Catalunya a Andalusia, passant pel País Valencià i Múrcia– malgrat l’excel·lent comportament que ha tingut el sector turístic. L’expert apunta que es tracta de comunitats autònomes que tenen en comú haver invertit molt en infraestructures públiques i en el sector immobiliari, dos sectors que “han caigut en picat” en empitjorar la conjuntura econòmica.
