La Llei de Patrimoni Cultural Valencià estableix que seran declarats Béns Immaterials d’Interès Cultural aquelles activitats, creacions, coneixements, pràctiques, usos i tècniques representatives de la cultura tradicional valenciana, així com aquelles manifestacions culturals que expressen les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques o d’oci, especialment aquelles que es transmeten via oral i que a més potencien i mantenen l’ús del valencià.
La pilota valenciana és un esport propi i específic de la cultura valenciana que es practica en tot el País i que “constitueix un símbol de la identitat valenciana, així com una mostra de la riquesa i diversitat social i cultural”. La seua catalogació com a BIC Immaterial atorga a la pilota el grau de protecció més elevat establit en la normativa.
Cultura inicia aquest tràmit després de l’acord del Ple del Consell de 28 de juny de 2013 i l’informe de la Conselleria de Governació i Justícia, competent en la pilota valenciana, de gener de 2014, per a vetlar i garantir la protecció de la identitat, valors i patrimoni històric.
La declaració de BIC de la pilota valenciana afecta tant a la denominació del joc junt amb termes com pilotaris, trinqueters, als artesans i professionals vinculats als oficis tradicionals específics de la pilota valenciana, a les modalitats que es practiquen -escala i corda, raspall, llargues i galotxa-, la reglamentació, els trinquets o el vocabulari particular en valencià del joc.
D’origen grecoromà
L’origen del joc se situa en l’antiguitat grecoromana, amb característiques molt semblants a les actuals modalitats de la pilota, com l’existència d’una xarxa central, línies per a delimitar el camp, canvi de camp per part dels equips o la possibilitat de jugar de manera individual o per equips.
No obstant açò, les primeres referències documentals de la pilota en el Regne de València daten de principis del segle XIV, quan era un joc practicat i seguit tant per la noblesa com per les classes populars. El seu predomini respecte a altres activitats lúdiques es va mantenir durant el segle XVII entre tots els estaments socials, tant en el carrer com en els trinquets.
Durant el segle XVIII va mantenir la seua popularitat, sobretot entre les classes més populars i encara que a principis del XX mantenia una enorme acceptació en tot el territori, els canvis socials i culturals han provocat una pèrdua de la seua posició predominant.
