A Casinos (Camp del Túria) tenen un centre de dia. És un equipament nou, de màxima qualitat i pensat per acollir les necessitats de la creixent gent major del municipi. Sols té un problema. Està tancat i, per ara, no hi ha data d’inauguració. Com a mínim des del setembre, l’Ajuntament ha demanat a la conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, que pose en marxa la instal·lació. L’alcalde, Miguel Navarré, fins i tot ha proposat que el municipi assumisca els costos de funcionament, encara que són competència autonòmica, degut a la negativa de la Conselleria d’assumir les seues pròpies funcions. Per ara, però, sense resposta.
El centre de dia de Casinos forma part del que va anomenar-se Pla Convivint, una ambiciosa xarxa d’infraestructures socials que pretenia crear unes 7.000 places de titularitat pública entre residències de gent major, discapacitat, salut mental, sense llar o menors tutelats, entre altres. Unes places, a més, distribuïdes per tot el territori tenint en compte les necessitats i mancances de les diferents comarques i que va rebre el finançament dels fons europeus del Pla de Recuperació i Resiliència, més coneguts com a NextGeneration. Un total de 136 milions amb un objectiu finalista, és a dir, que no poden gastar-se en res més.
“La idea del Pla Convivint va eixir de l’experiència de la Covid –explica un dels tècnics que el va dissenyar- i no era només una qüestió de construir més residències i que foren públiques, sinó adaptar-nos a noves amenaces com la de la pandèmia i crear residències més segures, més humanes i de més qualitat, superant el concepte actual de ‘granges de persones’”.
PP i Vox tallen en sec
El canvi de Govern, després del maig del 2023, va suposar la paràlisi pràcticament immediata del Pla Convivint. Fins i tot de les obres ja licitades, començades o acabades, com ara la residència de Casinos. I el del camp del Túria no és un cas excepcional.
A Alpont (Serrania), la situació és pràcticament la mateixa: acabada i totalment equipada des de fa ja pràcticament tres anys, continua sense obrir-se. A Altea (Marina Baixa) no s’està executant l’obra ja licitada d’un centre de dia.
Més sort ha tingut el centre de dia de Meliana (Horta Nord), gràcies al fet que era un projecte participat per la Diputació de València i una altra residència de majors al barri de Monteolivet de València que, per ara, pareix que continua endavant. Res no se sap, però, dels projectes d’un centre de referència per a salut mental al barri de la Torre i un altre centre per a persones amb diversitat funcional a Benicalap, tots dos al Cap i casal. La resta, que ni tan sols estaven adjudicats, encara pitjor.
“Una de les conseqüències és que la generalitat es veurà obligada a tornar, sinó tots, almenys la majoria dels 136 milions d’euros de fons europeus, ja que estaven consignats per gastar específicament en aquest projecte”, continua el tècnic. Això sense excloure la possibilitat de multes. Un risc similar al que afronta l’Ajuntament de València per desvirtuar el projecte de pacificació del trànsit a l’avinguda de Pérez Galdós.
L’aturada del Pla Convivint té paral·lelismes amb la del Pla Edificant, que havia de construir fins a un centenar de nous centres educatius i reformar-ne molts d’altres i que va ser paralitzat, fins i tot en el cas d’obres ja licitades.
Patronal beneficiada
“La situació és similar, ja que en ambdós casos, la gran beneficiada és la patronal de centres privats, que vol així mantenir els concerts”, assenyalen coneixedors del sector.
De fet, la paràlisi de la construcció de noves residències públiques ha anat acompanyat d’una sèrie de mesures que entre els professionals dels serveis socials no han dubtat d’anomenar de “demolició silenciosa”. “Sense derogar les lleis, han anat eliminat aspectes importants, des dels pressupostaris, a les ràtios o les característiques tècniques dels edificis, sempre en benefici de les empreses que gestionen residències i en detriment de la qualitat per als usuaris o els drets laborals”, expliquen.
