Membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) han protestat aquest dilluns davant la Conselleria d’Habitatge a València per a denunciar l’acumulació d’aquests procediments sense alternativa residencial i exigir solucions a la Generalitat Valenciana. Hui mateix es durà a terme un desnonament al barri de la Fontsanta de València, que se suma als recents casos a Sueca (la Ribera Baixa) i Picassent (l’Horta Sud).
«Hi ha algun partit capaç de fer quadrar els fons voltor? Hi ha algun partit capaç de dir a la banca rescatada que té responsabilitat social i que ja està bé? Aquest és el problema», ha manifestat el portaveu de la PAH de València, José Luis González, en la concentració.
Durant l’acció de protesta, González ha criticat la manca de control sobre els fons voltor i la banca, i, per part seua, persones afectades per desnonaments han relatat les situacions límit en què viuen.
«Què fa el govern valencià?»
Segons els càlculs de la plataforma, al País Valencià, hi ha 505.000 habitatges buits, dels quals 57.000 només a València, i «la majoria en mans de fons voltor». «I què fa el govern valencià?», s’ha preguntat.
La PAH insta la Generalitat a posar-se en contacte amb els fons voltor i «obligar-los» a fer contractes de lloguer fins que no hi haja alternatives residencials. «Demanem a Mazón que faça el favor d’intervindre si té capacitat i voluntat perquè l’especulació no siga l’àmbit general de funcionament», han urgit al cap del Consell.
També exigeix mobilitzar el parc públic d’habitatge i que la Generalitat destine més fons a les ajudes del lloguer, ja que «les del 2023 han eixit tard i no ha aportat ni un euro; solament s’ha pagat el que preveu el pla estatal». «S’han donat 4.100 ajudes i s’han quedat fora 4.266 famílies que reunien els requisits», ha apuntat.
Respecte a la possibilitat de limitar els preus del lloguer, la PAH reconeix que és necessari «posar un topall», però no considera que siga la solució definitiva, sinó simplement «una mesura de xoc perquè no empitjore la situació».
Persones afectades
Entre les persones afectades per desnonaments, María ha exposat que s’enfronta a un desnonament el pròxim 14 d’octubre a pesar que fa 25 anys que resideix en aquest habitatge, ara amb la seua filla i tres nets d’entre 2 i 16 anys. «Som persones i ens han d’ajudar, perquè arriba un moment en el qual no podem més», ha declarat.
Una altra de les víctimes, M. Luz, pensionista, ha explicat que el fons voltor que en el seu moment li va oferir un lloguer social ara vol tirar-la de l’habitatge on viu sola des de fa huit anys a Xirivella, a pesar que s’ha oferit a pagar més, i que el jutjat li dirà la data del desnonament en dues o tres setmanes.
Vicky, també afectada, ha manifestat que està en risc de quedar-se al carrer amb els seus quatre fills perquè serveis socials ja l’ha advertida que posaran «una porta de ferro» en l’habitatge on resideix al barri de Patraix de València. “I la treballadora social diu que algun dia ha d’arribar» el desnonament, ha asseverat. Però ha subratllat que el que ella vol és pagar un lloguer i, per això, ha urgit la Generalitat a destinar els habitatges buits a les persones necessitades com ella.
Teresa fa «moltíssims anys» que lluita per un lloguer social i ara un fons voltor es nega a mantindre el que té i ja es veu al carrer. Ha instat el govern espanyol a prorrogar l’«escut social» que inclou la suspensió dels desnonaments més enllà de Cap d’Any.
Per part seua, Ramón ha explicat que els tiren a ell i a la seua esposa, de 80 i 75 anys, d’un habitatge, malgrat que necessita diàlisi i en els últims dos anys li han fet set operacions. «La Constitució diu que cada ciutadà espanyol té dret a un habitatge i el govern em posa un parany hui i un altre demà», ha denunciat.
