La nova Llei Orgànica 5/2024, d’11 de novembre, del dret de defensa, suposa un gran pas endavant en la protecció dels drets lingüístics, ja que permet, per primera vegada, l’ús del català en tribunals amb jurisdicció estatal. Això inclou el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i altres òrgans centrals. A més, obliga tots els tribunals del territori espanyol a facilitar un intèrpret o traductor per garantir el dret de defensa en català si aquest ús contribueix a assegurar una millor defensa.
Amb l’entrada en vigor de la llei el 4 de desembre, els catalanoparlants podran utilitzar el català en procediments judicials d’abast estatal i rebre la documentació judicial en aquesta llengua si resideixen en territoris de parla catalana o si el procediment s’ha iniciat en aquests. Aquesta norma també garanteix el dret de qualsevol ciutadà implicat en un procés judicial, independentment del tribunal o de la seua ubicació, a expressar-se en la llengua que millor assegure la seua defensa.
Gràcies a la feina de Plataforma per la Llengua, la llei orgànica aprovada pel Congrés dels Diputats i publicada aquest dijous 14 de novembre al BOE ha acabat incorporant-hi dues esmenes per garantir els drets lingüístics en l’àmbit de la justícia.
Esmenes clau incloses en la llei
La llei incorpora dues esmenes crucials:
- Article 10, apartat d: Estableix que els titulars del dret de defensa podran utilitzar qualsevol de les llengües oficials del territori on resideixen o on s’ha iniciat el procediment, així com rebre comunicacions en aquestes llengües. Això assegura que els implicats puguen expressar-se en català davant de qualsevol tribunal d’abast estatal sense haver de justificar-ho.
- Article 11: Si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials en les comunitats autònomes, contribueix a garantir l’exercici del dret de defensa, el jutjat o el tribunal posarà a la disposició dels intervinents que el requerisquen els mecanismes pertinents d’interpretació i/o traducció. En aquest cas, s’inclouen no només les llengües oficials, sinó qualsevol altra llengua utilitzada per l’intervinent.
Tot i l’ambició d’aquest segon article, el seu condicionant de «contribuir a garantir el dret de defensa» podria ser interpretat de manera restrictiva pels jutges. Per això, Plataforma per la Llengua va insistir en la incorporació de l’apartat específic de l’article 10 per garantir el dret sense necessitat de justificació.
El paper de Plataforma per la Llengua
Aquest avanç ha estat possible gràcies a la tasca de Plataforma per la Llengua, que va identificar l’oportunitat de reforçar els drets lingüístics durant la tramitació de la llei al Congrés dels Diputats. L’entitat ha treballat per incorporar aquestes esmenes i garantir que el dret de defensa en català siga reconegut de manera explícita.
L’entitat celebra aquesta fita històrica, però recorda que encara queda molt per fer per a assegurar que la llei s’aplique de manera efectiva. L’organització fiscalitzarà el compliment d’aquesta norma als jutjats i treballarà perquè el respecte als drets lingüístics siga una realitat en l’àmbit judicial. Per això, considera que aquest és només un pas més en la lluita per garantir els drets dels catalanoparlants en tots els àmbits.
L’organització en defensa del català recorda que els drets lingüístics són drets humans fonamentals i lamenta que, paradoxalment, l’àmbit judicial, el que més hauria de vetllar perquè aquests drets es garantiren, és un dels àmbits en què més es vulneren. Més enllà de la norma, l’entitat reclama a les administracions que prenguen mesures i destinen recursos perquè es puga complir. Per a Plataforma per la Llengua, la poca presència del català en aquest àmbit s’explica també per la inèrcia dels professionals que hi treballen, per la poca formació lingüística, per la manca de consciència dels drets lingüístics per part de la mateixa ciutadania, per l’entorn poc favorable que es respira en la justícia i pel marc legal general, que privilegia l’ús del castellà.
