La nova etapa d’À Punt ha començat amb una neteja agressiva que ha alterat radicalment la programació. En qüestió d’hores, la direcció encapçalada per Francisco Aura ha pres decisions dràstiques: quatre programes han sigut fulminats de la graella i el magazín matinal Bon dia ha sigut desplaçat a la vesprada amb una advertència implícita, ja que si no aconsegueix bones xifres d’audiència, la seua continuïtat està en perill.
Aquestes mesures, justificades oficialment per motius econòmics, han generat una onada de reaccions en el sector periodístic i cultural. Vicent Marco, president de la Unió de Periodistes Valencians, ho expressava així en un article a El Diario.es: «Aura ha entrat amb el buldòzer destructor, quan el que fa falta és maquinària de construcció».
Programes eliminats i una identitat en joc
Entre les primeres víctimes d’aquesta nova política es troben Territori Sonor i Podríem fer-ho millor, dues propostes radiofòniques que havien aconseguit fer-se un lloc entre l’audiència i generar una comunitat activa a les xarxes socials. La seua desaparició suposa una pèrdua per a la ràdio pública, que es queda sense espais que aportaven diversitat i especialització a la programació.
D’altra banda, la televisió també ha patit una sotragada important amb la cancel·lació d’En Directe, un programa que havia destacat per la seua cobertura de la DANA i que havia demostrat el paper fonamental d’À Punt com a servei públic. Tot i les bones xifres d’audiència i el reconeixement del sector, la nova direcció ha decidit prescindir-ne, una decisió que ha sigut rebuda amb incomprensió per part de molts professionals de la comunicació.
Mentrestant, Bon dia, el magazín matinal, sobreviu, però en una franja diferent, un moviment que recorda altres decisions que en el passat han acabat sent una manera de minvar l’audiència d’un programa abans d’eliminar-lo del tot.
Un altre dels programes que ha deixat d’emetre’s en À Punt Ràdio ha sigut Cadena de Valor. Aquest contingut transmèdia, a la ràdio consistia en un programa d’entrevistes a emprenedors, empresaris i projectes innovadors. No només d’empreses privades, també donava veu iniciatives innovadores. Ara, un dels programes amb més recorregut i que més ha impulsat el sector econòmic valencià s’esfuma.
Setembre: un punt d’inflexió amb moltes incògnites
La direcció ha avançat que tots aquests canvis responen a una estratègia més gran que es materialitzarà al setembre amb una nova programació. Fins aleshores, la cadena es mantindrà amb reposicions i producció pròpia, una solució que pot fer perdre dinamisme i visibilitat a À Punt durant mesos.
L’únic detall que s’ha avançat sobre el nou model de la radiotelevisió pública és que el valencià tindrà menys presència en la graella. Aquest anunci, lluny de ser una mera qüestió tècnica, ha generat preocupació en el sector cultural i lingüístic, ja que À Punt havia nascut com un projecte amb la vocació de reforçar el valencià en l’àmbit comunicatiu. La nova direcció insisteix que aquest canvi busca millorar les xifres d’audiència, però no queda clar quin serà l’impacte en la identitat del mitjà.
Retirada de mecanismes de control i dubtes sobre la pluralitat
Les modificacions en la programació no són l’únic canvi que s’ha dut a terme en aquesta nova etapa. També s’han suprimit mecanismes interns de supervisió, com el Consell de la Ciutadania, i s’ha eliminat el Llibre d’Estil, dues eines que garantien pluralitat i independència informativa.
Aquesta reestructuració ha fet saltar totes les alarmes dins i fora de la cadena, ja que la desaparició d’aquests òrgans de control pot obrir la porta a una gestió menys transparent i més dirigida per criteris polítics que per consideracions periodístiques.
A més, la manera en què s’han executat aquests canvis fa pensar en una voluntat clara d’acabar amb el model original d’À Punt, que es va concebre com un mitjà de comunicació públic plural i independent.
Un mitjà que es redefineix o que es desmantella?
El futur d’À Punt és, ara mateix, una incògnita. Mentre la nova direcció assegura que aquests canvis formen part d’una estratègia per fer la cadena més competitiva, fonts del sector audiovisual veuen en aquestes decisions un intent de desmantellar l’essència de la radiotelevisió pública valenciana.
Setembre marcarà el punt d’inflexió, però de moment, el que és segur és que la cadena ha entrat en una etapa de canvi brusc i que, en aquest procés, ha passat per damunt programes, professionals i mecanismes de supervisió. La granera ha passat per la televisió pública, però la pregunta és: quan es redissenye la casa, continuarà sent reconeixible o s’haurà convertit en una altra cosa? Diguem-ne, Canal 9?
