Per ara, Vicent Chanzà es troba a Istanbul juntament amb un miler d’activistes de desenes de països de conformen la Flotilla per la Llibertat de Gaza, una coalició d’organitzacions civils internacionals que té com a objectiu trencar el setge als territoris palestins, tant físic –amb l’entrada d’ajuda humanitària- com mediàtic i diplomàtic.
L’eixida cap a Gaza està prevista per aquest dimecres 24 d’abril, però en realitat no se sap, ja que ja ha estat endarrerida dues voltes. «Hi ha converses a altíssim nivell entre Turquia, Israel i els EUA, en què s’està pressionant Turquia per tal que no ens done el permís pel salpar –explica Chanzà en una entrevista telefònica-, Israel no vol que eixim, així que imaginem que li estaran oferint contrapartides a Turquia perquè ens bloquege. Ahir [diumenge 21 d’abril] més de 25.000 persones van manifestar-se a Istanbul per tal de pressionar al govern turc perquè autoritze l’eixida, així que tothom està pressionant a la seua manera».
Chanzà és periodista i documentalista i és l’únic integrant valencià d’aquesta àmplia coalició d’activistes a escala mundial. L’objectiu de la iniciativa és trencar el setge israelià a Gaza i aconseguir introduir una ajuda humanitària vital per a la supervivència de la població palestina castigada per la fam imposada pel bloqueig militar. Amb tot, són conscients que les 5.000 tones d’aliments i material sanitari són «una tireta», tenint en compte les necessitats reals de les més de dos milions de persones que viuen a Gaza, així que la segona part de la missió és tant o més important que la humanitària. «La nostra missió és que el món veja que ara mateix s’està cometent un genocidi i fer una crida d’atenció als governs que ara mateix s’estan mantenint al marge o fins i tot donen suport a Israel», explica Chanzà. Per això mateix, juntament amb l’ajuda humanitària i el personal sanitari, a la flotilla viatges més d’un miler de periodistes i activistes amb l’objectiu de denunciar l’acció d’Israel contra la població palestina. «De fet, quan t’enroles a la Flotilla signes un compromís d’explicar el que has vist durant els pròxims anys», continua aquest periodista. Entre els noms més coneguts dels participants hi ha l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, l’excoronel de l’exèrcit estatunidenc i actual activista per la pau Ann Wright, Zwelivelile “Mandla” Mandela, nét de l’expresident de Sud-àfrica Nelson Mandela o Aleida Guevara, filla del Che Guevara.
De fet, el valencià posa el focus en «la força que tenim la gent corrent», fins i tot en conflictes internacional on puga paréixer que sols els estats poden intervindre-hi. «Sovint pots tenir sensació d’impotència quan vas a una manifestació i no passa res, però si aquesta manifestació es repeteix i replica per tot el món, els governs prenen nota i acaben reaccionant. Només cal veure com les manifestacions populars contra la Guerra d’Iraq van acabar amb el govern d’Aznar». «Pensem que som insignificants i sovint no som conscients del poder que tenim», continua.
El precedent del 2010
Chanzà no amaga que entre tots els participants ronda el fantasma de la reacció d’Israel contra una altra Flotilla de la Llibertat el maig del 2010, quan escamots especials del seu exèrcit van assaltar els vaixells i van assassinar deu activistes i en van ferir molts més. El mateix Chanzà coneix bé la història, ja que va participar en la producció del documental «Fuego sobre el Mármara», que conta aquella història.
«Pense que la situació ara és molt diferent –explica el valencià- ja que Israel té menys llibertat de moviments que llavors, té més pressió, més gent mirant i també més fronts oberts, més problemes militars i de subministrament. Cal pensar que no és un país molt gran i té els recursos que té i no crec que li interesse nous conflictes diplomàtics amb països europeus». Amb tot, Chanzà reconeix que «deixar a tropes israelianes assaltar els vaixells, amb l’estat de cansament i estrès mental que deuen portar, seria molt més perillós ara que fa una dècada», per això creu que «buscaran una altra solució», perquè si té clara una cosa és que entrar a Gaza «és pràcticament impossible».
Amb tot, el recent assassinat de set treballadors de l’ONG World Central Kitchen –una ONG que tenia el permís d’Israel per a operar- a mans d’avions militars del mateix Israel, deixa moltes incerteses sobre les garanties de seguretat de les organitzacions humanitàries a la zona, incloses aquelles internacionals o que busquen el permís israelià. Des de la Flotilla, un comunicat recorda que «Israel té una història d’atacs a combois humanitaris».
Coalició internacional
La Flotilla per la Llibertat està organitzada per una coalició d’ONG internacionals liderada per l’organització turca İHH İnsani Yardım Vakfı i on hi participen d’altres de països tan diferents com Grècia, Itàlia, Suècia, els EUA, Malàisia o Sud-àfrica. De l’estat espanyol hi és present l’organització Rumb a Gaza.
El lideratge turc és important en un país «que se sent germà dels palestins, on el suport a la seua causa és pràcticament absolut i on hi viuen molts refugiats palestins», explica Chanzà. De fet, el seu dia a dia està ple d’anècdotes sobre les mostres d’agraïment que reben quan saben que estan fent a Istanbul: «només per portar una samarreta o un mocador palestí, la gent ja et saluda i et dóna les gràcies per carrer, però quan saben perquè has vingut, la simpatia i l’agraïment són totals, i van des de convidar-te a un te a no cobrar-te l’habitació d’hotel, és realment emocionat».
També destaca la implicació d’organitzacions que no provenen de països del nord, com la malàisia My Care, una ONG desconeguda a casa nostra però que que té molts recursos i presència a desenes de països asiàtics. «En certa forma és un reflex de com està canviant el món, països com Malàisia són molt poblats i estan creixent molt econòmicament i açò es nota també en la intervenció internacional en organitzacions civils –explica el valencià- i per als palestins sempre és més interessant el suport d’un país asiàtic, que no té tants interessos de dominació que el d’un país europeu o occidental».
