Carolina Martínez, neta de José Manuel Murcia, ha ratificat aquest dilluns al Jutjat d’Instrucció número 5 de Paterna (l’Horta Nord) la querella que va presentar el maig del 2024 per l’assassinat del seu avi, executat pel franquisme el 6 de novembre del 1939 al Terrer de la localitat, i el cos del qual va ser llançat a la fossa comuna número 94 del cementeri, segons ha informat Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme.
Martínez, que és la presidenta de l’associació de familiars d’aquesta fossa, ha confirmat el que exposava en la querella: que el seu avi, jornaler, va ser afusellat al Terrer, “per haver sigut regidor a l’Ajuntament d’Aiora, militant del Partit Socialista i afiliat a la UGT durant la República, condemnat per ser lleial a aquell govern legítim”.
La neta de José Manuel Murcia ha estat acompanyada al jutjat per representants d’Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme, de la Plataforma de Familiars de Paterna i de la Coordinadora d’Associacions Memorialistes del País Valencià, així com del seu advocat de la Cooperativa el Rogle.
Carolina Martínez ha assenyalat que, en l’àmbit familiar, la seua àvia “sempre va recordar l’espòs afusellat”, que portava “sempre” a les sinagües una fotografia seua -l’única que conserven d’ell-, i de la qual la seua neta n’ha dipositat una còpia al jutjat.
Respecte de les repercussions que la mort de l’avi va tindre en la seua vida, Carolina Martínez ha destacat que també va ser detinguda la seua àvia i l’únic fill, per la qual cosa van quedar les tres filles restants soles en una casa que va ser ocupada per soldats i “saquejada per elements afins al règim franquista”, uns fets que van marcar l’existència de la seua mare i les seues germanes.
El 2018, amb l’obertura de la fossa 94 del cementeri de Paterna i la troballa de les primeres restes òssies, Carolina Martínez, juntament amb representants de l’associació científica Arqueoantro, responsable de l’excavació, es va personar al jutjat de Paterna.
Crims de lesa humanitat
Segons l’entitat, en aquell moment, la resposta judicial va ser que no podia interposar una denúncia “si no s’identificaven les restes del seu avi”. El 2024, tan bon punt es van identificar les restes i van ser inhumades al costat de les de la seua àvia, Carolina Martínez va tornar a reclamar l’obertura d’una investigació, “en el marc dels crims de lesa humanitat perpetrats durant el franquisme“.
La querella presentada reclama la investigació del delicte de desaparició forçada i que “es construïsca un relat de la veritat judicial d’aquest crim”. “Confiem que el procés continue avant perquè representaria un enorme avanç en la lluita per la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de la repressió franquista, drets amb suport del Dret Internacional de Drets Humans”, assenyala l’entitat.
