La picabaralla entre Renfe i l’Ajuntament de València ha estat la principal notícia de la ciutat els darrers dos dies. La decisió de l’empresa pública ferroviària de no fer entrar el servei de Rodalies fins a l’Estació del Nord ha estat criticada unànimement. Renfe i el seu responsable polític, el ministre espanyol de Transports Óscar Puente, han respost que la decisió respon a una petició del mateix Ajuntament -un dels actors que ha criticat que els trens no arriben- que al·legava motius de seguretat.
La polèmica -més enllà dels milers de passatgers que necessiten arribar o marxar des de València i que s’han quedat sense el servei de transport públic que necessiten- amaga però un problema estructural: l’estat de la mobilitat a la tercera regió metropolitana de l’estat espanyol, que alguns experts no dubten a definir com “pròxima al col·lapse”.
“L’àrea metropolitana de València té un retard de dècades en el desenvolupament de la xarxa de transport públic -explica un consultor privat en mobilitat- i mentre la població ha crescut molt al llarg del segle XXI, el servei ferroviari pràcticament és el mateix que fa 30 anys”. Aquest creixement, a més, es concentra a les ciutats a l’entorn del Cap i Casal. Així, mentre València des del 2001 ha guanyat al voltant de 70.000 habitants, a ciutats com Paterna (més de 30.000), Torrent (20.000) o Catarroja (10.000) han estat proporcionalment superiors. Un creixement sovint allunyat dels llocs de treball que ha multiplicat les necessitats de transport.
Els colls d’ampolla
Durant els anys de Joan Ribó a l’alcaldia, l’Ajuntament va fer un gran esforç per actualitzar i millorar el transport públic, però aquest es va limitar als autobusos, ja que l’EMT és l’única empresa de competència municipal.
Així, mentre el trànsit intern de la ciutat disminuïa gràcies també a unes polítiques de pacificació i peatonalització de la mobilitat, el cotxe seguia predominant en els accessos d’entrada i eixida de València, responsabilitat en bona mesura de la constant degradació de les dues xarxes ferroviàries: MetroValència i Rodalies. La primera amb un creixement paralitzat durant més d’una dècada encara arrossega importants problemes de freqüències així com de capil·laritat de la xarxa.
En el cas de Renfe, la degradació del servei les darreres dècades ha estat més pronunciada -i constant independentment de si manava el PP o el PSOE a Madrid-, especialment a l’accés nord, llastrat per les llarguíssimes obres del tercer fil fins a Castelló de la Plana que van provocar que més de deu milions de passatgers anuals abandonaren el tren per buscar altres alternatives. Davant l’increment de trànsit motoritzat, la resposta del Govern espanyol va ser invertir 30 milions d’euros en… ampliar la carretera V-21! Mentrestant, el servei de Rodalies col·lapsava enmig de protestes i promeses de posar-hi remei que mai es complien més enllà d’alguns pedaços.
“Diàriament els usuaris de Rodalies troben taquilles tancades, els banys dels trens fora de servei, els ascensors avariats, les andanes sense il·luminació, obres generalitzades que no responen a les verdaderes necessitats o trens dièsel circulant en línies electrificades no són problemes anecdòtics ni puntuals; són només la punta de l’iceberg de l’estat d’un servei públic que, per la falta d’inversió i de voluntat dels seus gestors per atallar les deficiències, està portant-lo al col·lapse”, sostenen des del Sindicat Ferroviari de la CGT (SFF-CGT).
“L’augment en el nombre de viatgers no s’ha compassat amb més mitjans, major capacitat i millora del temps dels trajectes, sinó tot el contrari: els trens són excessivament vells i el servei cada vegada deixa més a desitjar”, continuen els treballadors.
Política “pro-cotxes” i turistificació
La situació encara ha empitjorat els darrers anys, amb l’arribada a l’Ajuntament de València de la coalició PP i Vox, que va fer bandera contra les polítiques de mobilitat sostenible. La conseqüència ha estat que des del canvi de govern municipal el trànsit motoritzat s’ha incrementat entre un 5 i un 8% segons els mesos, els embossos s’han disparat -fins al punt que València ja està considerada la ciutat amb pitjor trànsit de l’estat espanyol- i el servei d’autobusos ha anat empitjorant, amb menys freqüències, més lentitud en els trajectes i més sobreocupació dels vehicles.
Les xifres de turistes que visiten la ciutat -que baten rècord rere rècord- han acabat de tensionar un sistema de transport públic ja de per si deficient, afegint uns milions d’usuaris més a una xarxa ja saturada. De fet, és aquesta massificació turística la raó última de la petició municipal de desviar els trens de Rodalies fora de l’Estació del Nord, allunyant-los del centre, posant els interessos dels turistes per davant del benestar dels ciutadans valencians.
I amb açò, arriben les Falles
És en aquest context que arriben els dies més complexos per a la mobilitat a València, no només per la instal·lació de centenars d’envelats des del 4 de març -11 dies abans de la Plantà-, sinó també per l’arribada de centenars de milers de turistes, provocant el que, des de Compromís, s’ha anomenat la “tempesta perfecta” en mobilitat, a la qual, a més, cal sumar una vaga de maquinistes a MetroValència.
“És inaudit que el servei d’EMT funcione el 9 de març com si estiguérem ja en ple 15 de març, estan gestionant l’EMT com si ningú haguera d’anar a escola ni a treballar ni entre el 9 i el 19 de març. Eixe és el seu nivell de gestió i de planificació”, lamenta el regidor valencianista Giuseppe Grezzi, que denuncia afectacions en diferents línies d’autobús, amb eliminació de parades sense previ avís o caigudes de freqüències des dels 7 minuts fins als més de vint.
I per acabar de tancar qualsevol escletxa, a nombrosos carrers del centre s’han clausurat estacions de Valenbisi i estacionaments de bicicleta, en alguns casos des del 21 de febrer.
Les Falles, però, finalment passaran, però el problema es quedarà, ja que aquests dies no són sinó l’espill d’un problema estructural que no pot resoldre’s amb consignes com “ningú em pot dir on puc anar amb el cotxe”, sinó amb planificació i inversions -massives- en transport públic.
