Marisol Burón, la mare de Marta Calvo, la jove de 25 anys presumptament assassinada a mans de Jorge Ignacio P.J. i el cadàver del qual encara no ha aparegut, ha narrat davant un jurat popular com va viure la desaparició de la seua filla a primers de novembre del 2019 i com se sent.
La mare, molt emocionada, ha participat en qualitat de testimoni en el judici que se segueix contra Jorge Ignacio P.J., suposat assassí de la seua filla, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas, i d’intentar-ho amb altres huit dones més en el període de 15 mesos, des de l’estiu del 2018 fins al 7 de novembre del 2019.
Jorge Ignacio s’enfronta, tal com reclama Fiscalia, a 130 anys de presó per 11 delictes d’abús sexual -tres d’ells com mitjà necessari per a un delicte d’homicidi i set per a un delicte de lesions-, i un delicte contra la salut pública. Per part seua, els pares de Marta Calvo, que exerceixen l’acusació particular, demanen per a l’acusat la presó permanent revisable. Les altres víctimes personades en la causa també reclamen aquesta pena. La defensa reclama l’absolució.
El cas de Marta Calvo es remunta a la nit del 6 de novembre del 2019 en un habitatge de Manuel (la Ribera Alta). La mare ha explicat que aquella nit la seua filla, que es va posar a exercir la prostitució per poder obrir un centre de bellesa amb ella, li va enviar un missatge i li va dir que estava amb un client a Manuel. Li va enviar la ubicació.
«Em va dir que no em preocupara», ha afirmat la mare, qui ha assegurat que mantenia una relació i una comunicació «molt intensa i diària» amb Marta. L’endemà, quan es va despertar, li va trametre diversos missatges a la filla, però no li va contestar. «Era rar però vaig pensar que estaria dormint», ha contat.
Al migdia li va tornar a enviar un missatge i li va demanar que li diguera alguna cosa perquè estava preocupada, però tampoc va obtindre resposta. Va deixar passar el dia i el divendres a la vesprada, dia 8, va acudir a Manuel, a la ubicació que li havia enviat la filla.
«Aquest senyor em va obrir la porta»
Una vegada allí, acompanyada per un veí del poble, després de trucar al timbre diverses vegades, l’acusat va obrir. «Aquest senyor em va obrir la porta, li vaig preguntar per Marta, anava tot vestit, arreglat, amb una caçadora i amb les mans a les butxaques, i em va dir amb tota serenitat del món que no coneixia Marta», ha explicat.
«Em va dir que ho sentia molt, però no em mirava als ulls. Ell a mi no em mirava, mirava al senyor major. Fins i tot em va dir que si no em creia que Marta no hi era, que podia entrar i veure-ho. Però li vaig contestar que no, que em fiava d’ell», ha dit, i ha afegit: «Tinc aquesta pena de dir que no vaig passar, perquè igual la meua filla era encara dins. Si haguera passat, potser la meua filla seria encara ací».
Va tornar a la seua casa i el diumenge es va personar a la Policia a denunciar la desaparició. «El policia em va dir que la meua filla, sent el que era, igual era a Palma o Eivissa i venia amb 20.000 euros. Jo li vaig contestar que això no ho faria mai», ha narrat. «Finalment, va posar de mala gana una denúncia que tenia set línies i perquè li vaig insistir», ha agregat.
L’endemà Marisol va haver de tornar a comissaria, perquè es va adonar que havia donat malament l’adreça de la casa en la qual vivia la filla, i es va trobar amb el mateix policia. Li va comentar que volia modificar el domicili i aquest li va respondre que no podien perquè eren eleccions i estaven «molt afaenats».
«Vaig tornar a casa i seguia amb l’esperança que la meua filla em trucaria. Però no va ser així. El dimarts vaig tornar a Manuel i a la casa ja no em va obrir ningú», ha indicat. Després d’això, va aconseguir el telèfon dels amos de la casa i aquests van acudir al lloc i li van comentar que l’habitatge estava llogat a una dona. «Vaig estar parlant amb ells i jo no veia les coses clares amb aquestes dues persones. Veia que no eren transparents parlant. No em van voler donar el nom de l’home que havia estat allí», ha apuntat.
Posteriorment, va acudir a una altra comissaria i li van comentar que el cas el portava la Guàrdia Civil de Castelló (la Ribera Alta). Va telefonar i li van comentar que no sabien res de cap desaparició: «Li vaig donar el nom i els cognoms i em va dir que anava a obrir el correu. El nom de la meua filla era allí i no havien fet res, encara no havien intentat buscar la meua filla», ha lamentat.
«El pitjor dia de la meua vida»
A partir de llavors el cas va passar a Homicidis de València i al cap de 21 dies em van cridar per dir-me que un senyor havia acudit a la caserna dient que era ell a qui buscaven: «Aquell va ser el pitjor dia de la meua vida», ha afirmat.
«En data de hui no tinc la meua filla. Per què no tinc a la meua filla? Per què no diu on està? Només vull recuperar-la. Ja no me la retornarà ningú amb vida, però m’ha robat la meua filla i m’està robant el meu dol», ha asseverat. «No puc viure així. Això és la mort lenta per a una mare. Volia morir-me però vaig pensar… Si em muir, la meua filla què? He de fer-li justícia i ací estic. No vinc per venjança, sinó per fer-li justícia», ha conclòs.
