Un any més –i ja en van 31- centenars de persones s’han concentrat davant de l’Ajuntament de Burjassot per homenatjar Guillem Agulló. Malgrat la repetició puga donar a entendre que aquest és un acte mecànic i per cobrir l’expedient, el record a Guillem Agulló té alguna cosa que el fa especial davant d’altres dates de calendari anual de l’activista d’esquerres. És un punt de trobada dels vells militants de la «generació Guillem» –aquells adolescents dels 1990 que, en una situació dificilíssima, es polititzaren precisament en el marc de les protestes per l’assassinat del jove antifeixista- i també un cert espai de bateig de les noves formades activistes, en una convocatòria especialment emotiva i simbòlica, no soles per tot allò que Guillem Agulló representa, sinó també pel fet de no ser una mobilització massiva al centre de València, amb la simbologia i el discurs de la perseguida esquerra independentista al centre de la mobilització.
Potser per tot això, la presència policial –amb cinc furgonetes d’antiavalots ben visibles- era tan desproporcionada en contrast amb el risc per l’ordre públic que suposa aquest homenatge.
Enguany, a més, l’homenatge a Guillem s’ha donat en un nou –i al mateix temps vell- context polític. Passat el miratge dels huit anys del Botànic, de nou, com al 1993, l’extrema dreta no soles es troba en auge, sinó que a més seu al consell de govern de la Generalitat i nombrosos ajuntaments. A inicis de març Les Corts eliminaven –amb els vots de PP i Vox- el Premi Guillem Agulló que es lliurava cada 25 d’abril a persones i entitats que lluiten contra els delictes d’odi, encara que el premi ha estat finalment assumit per la Generalitat catalana. Aquella mateixa setmana, el regidor de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de València. Juanma Badenas anunciava que eliminaria el passatge Guillem Agulló del Jardí de Vivers –decisió finalment avortada pels regidors del PP.
Així doncs, la reivindicació de Guillem abandona les institucions i retorna –bé, mai l’havia abandonat- els carrers i els moviments populars. «Guillem ni s’oblida ni s’esborra», recordaven ahir a la vesprada des de la plaça de l’Ajuntament de Burjassot, deixant clar que els moviments institucionals són totalment aliens a la voluntat d’un poble de mantenir viu el record dels seus lluitadors.
Auge feixista: resposta antifeixista
La presència de l’extrema dreta no és soles institucional. Durant l’acte s’ha recordat precisament les agressions i amenaces neonazis dels darrers anys: des de l’atac a la manifestació del 9 d’Octubre del 2017 fins a l’agressió més recent al centre social la Cosa Nostra de Castelló, passant per la imputació a 23 joves de Pego per foragitar un grup de nazis del seu poble. Cada una d’aquestes agressions, però, s’ha recordat des de la tribuna, «ha tingut una resposta organitzada, massiva i solidària». La «mobilització al carrer» com a millor homenatge i pràcticament única forma de defensa, siga contra el feixisme, els desnonaments, el masclisme o l’explotació laboral. Perquè, passen els anys, canvien els governs, però la lluita sempre continua.
Després de l’acte polític hi ha hagut una figura a càrrec de la Jove Muixeranga de València i una actuació de Xavi Sarrià, qui ha cantat «No s’apaguen les estreles», la cançó que va composar per a la banda sonora de la pel·lícula «La mort de Guillem».
Finalment l’acte ha conclòs amb una manifestació pels carrers de Burjassot i una ofrna floral a l’antic mercat del municipi.
