La tradicional manifestació valencianista del 9 d’Octubre a la vesprada ha estat protagonitzada per les reivindicacions lingüístiques. Després d’uns mesos on les agressions lingüístiques han estat continuades –des de les declaracions del president de la Generalitat, Carlos Mazón, assegurant que «el valencià havia estat imposat», fins a la devaluació del C1 de valencià, que s’ha convalidat amb la nota del batxillerat en aquesta assignatura- la resposta ha vingut en forma de milers de manifestants que han recorregut el tram entre la plaça de Sant Agustí i la plaça d’Amèrica, aguantant un molest i calurós ponent.
Des de la pancarta de la Comissió 9 d’Octubre amb el lema «Som un País i parlem Valencià», fins als centenars de samarretes verdes de la campanya «la llengua no es toca» o el manifest contra la «substitució lingüística» que s’ha repartit a la marxa de l’esquerra independentista i la pancarta casolana d’una manifestant que asseguraven haver-se trobat un títol de C1 dins d’un ou Kinder. Les referències a la defensa de la llengua han estat constants.
Probablement, aquest sentiment d’agressió lingüística continuada també ha ajudat a omplir els carrers, ja que la manifestació ha estat més concorreguda que els anys anteriors, exceptuant, potser, les convocatòries posteriors al 2017 –any que els manifestants van ser brutalment agredits per desenes de neonazis davant l’absoluta passivitat policial. Llavors, el 9 d’Octubre va prendre un caire eminentment antifeixista, amb un bloc «antifa» que va esdevenir el més nombrós fins l’arribada de la pandèmia.

Enguany –i a diferència de la Processó Cívica del matí- pràcticament no hi ha hagut amenaces o insults des de les voreres, excepte grupets molt xicotets i aïllats, encara que han continuat gaudint de la tradicional protecció policial. «Si a mi me da igual, podéis insultar», li assegurava amablement un agent dels antiavalots a una dona que senyera coronada en mà i la cara tota roja de xillar s’havia callat momentàniament davant la presència policial a un escàs metre d’ella.
L’únic incident a lamentar ha estat l’agressió a un membre de la colla dolçainera Estrela Roja de Benimaclet, que s’ha encarregat d’obrir de forma festiva la manifestació. Una volta acabada la marxa i quan anava a buscar el cotxe, ha estat reconegut i agredit per un grup de quatre o cinc neonazis.