-Com va sorgir la idea de fundar Famílies pel Valencià?
-Quan vam conèixer la proposició de llei cap al març d’enguany ja vam començar a pensar, des d’un grup d’amics i amigues amb fills i filles, que calia actuar. A partir d’ací vam pegar voltes i va ser a finals de setembre quan ens vam donar a conèixer en xarxes. A partir d’aleshores hem anat desbordadíssimes, però ha anat tot rodat.
-Han comptat amb l’impuls d’alguna entitat o s’han organitzat de manera independent?
-No hem comptat amb ningú. Ja dic que hem sigut amics i amigues els que ho hem llançat. Cada u ha aportat el que ha pogut: xarxes, redacció, qüestions legals… Abans sí que vam informar altres entitats tals com Escola Valenciana, Acció Cultural o Plataforma per la Llengua, a través d’un correu. Ara estem en contacte amb tot el món.
-Famílies per Valencià es va crear a València. Quan van expandir la iniciativa van trobar complicitats?
-Moltes, sí. Estem molt sorpresos de com ha anat la cosa. Ja tenim grups de treball en quasi totes les comarques i famílies en totes les comarques, i ens hem anat organitzant i fent xerrades. També hem anat informant a través de la web, de xarxes, de vídeos i de xerrades des del grup promotor. Aquestes informacions serveixen, també, per a informar la gent sobre la llei en concret i saber com actuar.
-Quan diu que tenen famílies en totes les comarques es refereix, també, als territoris castellanoparlants?
-Sí. Al nostre web hi ha un formulari amb un manifest al qual les famílies es poden adherir. A mitjan octubre vam fer també un formulari d’Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA), i en tenim més de cent. Hi ha també més de 7.500 famílies adherides.
-Expliquen a les famílies com fer perquè els fills i filles puguen continuar estudiant en valencià en la mesura que siga possible, malgrat aquesta llei. La llei permetrà això, d’alguna manera?
-La llei el que fa és disminuir dràsticament la quantitat de valencià en hores lectives. Fins i tot si és la llengua més votada per les famílies en la consulta es perdran hores lectives. Ara el meu fill, que cursa quart de Primària, fa un 57% de les hores en valencià. Encara que a la seua classe guanye el valencià com a llengua triada per les famílies, la presència de la llengua en les classes serà d’entre el 47% i el 53%. És a dir: encara que les famílies preferisquen el valencià, baixaran les hores lectives en valencià. Això no és llibertat ni decidir lliurement: és arraconar totalment la llengua. També cal dir que és molt important la distinció que es fa entre zones valencianoparlants i zones castellanoparlants, perquè en aquestes últimes la llei dona per entès que les famílies no voldran triar el valencià. No sé com s’ho faran, perquè estem comprovant que moltíssimes famílies d’aquestes zones prefereixen el valencià. I l’article 8 de la Llei diu que garantiran l’aprenentatge en valencià, amb els mitjans que consideren oportuns. No sé a què es refereixen amb això. A més, aquesta llei no garanteix que la decisió siga valencià o castellà per als alumnes: tot dependrà també de la distribució de les aules i de molts altres factors. Ningú no garanteix que el que es vote serà respectat.
-La llei, per tant, perjudicarà el valencià i no deixa forats per a garantir-ne l’ensenyament amb totalitat.
-Nosaltres ens basem en dues línies. La primera és informar sobre la llei, que no és fàcil d’entendre, no està ben explicada i ningú no l’explica. D’alguna manera, per tant, estem fent la feina que hauria de fer la Conselleria, que és explicar la llei: tu no pots ser lliure per triar si no saps el que estàs triant. Cal explicar què significa triar valencià o castellà, de quins percentatges parlem, per a quants cursos, què significa això… I després expliquem quins avantatges té triar el valencià, perquè al final el que fem és garantir un mínim del 50%, que és el que demanen els experts, els pedagogs i els lingüistes: davant una llengua minoritzada com el valencià, perquè realment els xiquets i xiquetes puguen ser capaços d’escriure, de parlar i d’expressar-se correctament en valencià, el que cal fer és garantir l’ensenyament en aquesta llengua amb un percentatge important. A banda, és evident que si les llengües són el futur, com més llengües s’aprenguen des de xiquets, millor. El valencià també compleix aquest paper. Nosaltres ens oposem completament a la llei i ens agradaria que la consulta no es formulara, però si s’acaba convocant caldrà conscienciar les famílies perquè diguen sí al valencià. És la millor opció per als xiquets i per a les xiquetes.
-La vostra intenció és també arribar més enllà de les famílies més activistes o favorables a l’ensenyament en valencià. Ho estan aconseguint?
-Sí. Volem arribar, efectivament, a totes les famílies. De fet, per a nosaltres és molt més important arribar a les famílies que no estan convençudes que arribar a les que estan convençudes. Les famílies que utilitzen el valencià a casa i que estan conscienciades marcaran sí al valencià. Però allò important és fer entendre a totes les famílies que no utilitzen el valencià que aprendre la llengua té avantatges. I com que les famílies volen el millor per als seus fills, si són informades sobre aquests avantatges triaran que siguen educats en valencià als centres. Amb tots els beneficis que té ser bilingüe, i en aquesta societat tenim eixa gran sort, com els pares i les mares no han de voler que els seus fills i filles ho siguen? De fet, tenim també molta cartelleria feta en castellà, en àrab, en romanès, en portuguès, francès, italià, rus, ucraïnès i en molts altres idiomes per arribar a tota la gent possible.
-I en general, quina resposta estan rebent d’aquestes famílies no familiaritzades amb el valencià?
-La resposta està sent molt bona i molt sorprenent. Estem rebent molts vídeos de les zones castellanoparlants de la província d’Alacant explicant que no han tingut l’oportunitat d’aprendre valencià i que no volen que això els passe als seus fills i filles. Després cada u parlarà l’idioma que vulga, però aprendre un nou idioma és incorporar una cultura més, obrir nous horitzons laborals, i implica la possibilitat d’accedir a més gent i a altres societats. Representa, en definitiva, noves oportunitats. I moltes famílies saben que els seus fills i filles, si no tenen l’oportunitat d’aprendre valencià, seran discriminats i convertits en ciutadans de segona. Cal dir, a més, que les famílies que venen de fora són les que més conscienciades estan. Solen tindre menys prejudicis i entenen perfectament que ací es parla una llengua pròpia, que és una font de riquesa i que és una manera d’integració i d’inclusió social.
-Fins ara, de tot el que heu fet, què és el que més els ha satisfet?
-Segurament de la gran rebuda i impacte que hem tingut. No ens ho imaginàvem. Volíem intentar-ho i veure com anava i estem molt contentes. Tots els dies ens ho diuen amics, famílies, entitats… ens donen les gràcies per la iniciativa. La societat necessitava que ens organitzàrem en xarxa i vertebrar el País Valencià d’aquesta manera per aconseguir tombar aquesta llei, que no té sentit; i si no s’aconsegueix, que almenys les famílies tinguen clar que el valencià és útil, que és necessari, i que sàpiguen com votar a favor que els alumnes l’aprenguen als centres d’ensenyament.
-D’altra banda, la irrupció de la DANA va paralitzar les vostres activitats i ha endarrerit també la consulta de la llengua base. Però heu pogut reprendre la feina.
-La irrupció de la DANA ha sigut una catàstrofe que ens ha colpit moltíssim. De fet, hi ha membres de Famílies pel Valencià que ho han perdut tot i hem hagut d’aturar-ho tot, també per solidaritat i perquè no ens sentíem preparades per a continuar amb la feina en eixes condicions. Calia centrar els esforços en la DANA. El que passa és que, sorprenentment, el conseller Rovira considera que no és necessari parar la consulta, i l’únic que va dir és que es duria a terme després de Nadal, sense indicar tampoc la data. No ens estranyaria que la convocara tot just després de les vacances, quan les famílies tornem de Nadal i estiguem encara una mica descol·locats. Per això, hem hagut de traure les forces d’on no hi ha i continuar amb les xarrades i amb les accions que tenim previstes. Tenim l’agenda plena de feina i continuem rebent una molt bona resposta.
-Durant la DANA la conselleria d’Educació també ha protagonitzat algunes gestions polèmiques. Com ho han viscut?
-La gestió per part del Consell ha sigut catastròfica. La del conseller Rovira també ha sigut nefasta. Ha deixat sense cap tipus de resposta les famílies i l’alumnat, sense cap mena de recurs per poder trobar-se en espais en què els alumnats puguen ser cuidats durant uns moments tan difícils i després d’unes vivències tan fortes com les que han passat. Han estat totalment desatesos i ho continuen estant encara. Els centres educatius han hagut de ser netejats per les famílies, per la gent de les escoles i pels voluntaris que hi han anat sense cap tipus de prevenció de recursos. Mentrestant, el conseller no ha estat en cap centre ni ha estat a peu de la neteja. Tampoc no ha facilitat cap tipus de recurs. Hi ha centres que s’han de tirar a terra i s’han de refer. La gestió ha sigut totalment nefasta, amb desatenció a les famílies i a l’alumnat. El dret fonamental de l’educació no ha sigut complit, i per tant ho hem viscut tot amb molta ràbia. I a més continua avant la llei i la consulta. Estan entestats a acabar amb el valencià i per a ells això és més important que satisfer el dret de les xiquetes i xiquets a l’educació. Abans de garantir això ells van a la seua, amb allò que més els importa, que és acabar amb el valencià.
