Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El Tribunal Suprem ha confirmat l’acord de la Junta Electoral Central (JEC), de 25 de febrer del 2021, que va considerar raonable i proporcional la decisió de Twitter de limitar el compte de Vox després de la publicació d’un tuit on, segons la xarxa social, s’incitava a l’odi. Vox va publicar al seu compte, dies abans de l’inici de la campanya electoral al Parlament de Catalunya, convocades per al 14 de febrer de l’any passat, un tuit vinculant els magrebins amb la delinqüència. Twitter va comunicar a Vox que limitava el seu compte durant vuit dies, des del 28 de gener a les 13.10 hores fins al 4 de febrer a les 13.13 hores, coincidint cinc dies amb part de la campanya electoral, en entendre que havia trencat les regles de la xarxa social.
El tuit dels ultradretans deia: «Suposen aproximadament un 0,2% i són responsables del 93% de les denúncies. La majoria són procedents del Magreb. És la Catalunya que estan deixant la unànime indolència i complicitat amb la delinqüència importada. Només queda Vox! #StopIslamització». Twitter va considerar que aquestes paraules vulneren la normativa de la xarxa, que impedeix amenaçar, assetjar o fomentar la violència contra altres persones per motius de la seua raça, origen ètnic, nacionalitat, orientació sexual, gènere, identitat de gènere, religió, edat, discapacitat o malaltia.
Durant el període amb el compte limitat Vox va poder interactuar amb els altres usuaris a través de missatges directes des del seu compte i les publicacions anteriors podien ser consultades per la resta dels usuaris. El Suprem destaca que la relació de Twitter i Vox està subjecta al dret privat i regida per unes clàusules «que Vox ara reputa abusives i unilaterals, però que va acceptar en obrir el seu compte». Afegeix que aquestes clàusules no poden ser anul·lades per la JEC ni pel tribunal i que, en tractar-se d’una relació contractual privada, si s’haguera produït fora del període electoral, el desacord sobre la limitació litigiosa s’hauria dirimit davant de la jurisdicció civil.
Com a conseqüència, la sala desestima la demanda de Vox i del llavors candidat a la presidència de la Generalitat catalana, Ignacio Garriga, en aquesta sentència.
