A València es produeixen una mitjana de 19 desnonaments per dia. I si no es prorroga la moratòria de desnonaments que acaba el pròxim 30 de juny, aquesta xifra es dispararà exponencialment. Convertir aquest problema en una qüestió de primer ordre en l’agenda política és un dels principals objectius del Sindicat d’Habitatge de València, una organització constituïda a finals de gener passat a partir de la confluència de cinc sindicats de barri. En concret els del Cabanyal, Malilla, Orriols, Montolivet i Burjassot.
Aquests col·lectius ja fa anys que s’organitzen per fer front a l’emergència habitacional, primer intentant aturar els desnonaments, però també construint alternatives, ja siga recuperant edificis buits per allotjar les famílies sense llar com la creació de casals socials. És el que ells anomenen la «creació d’estructures populars per sustentar comunitats en lluita». Per a aquest sindicat, «només l’organització de la classe obrera en unes organitzacions més fortes aconseguirà convertir el problema de l’habitatge en una qüestió política que obligue a prendre mesures, no pensades des del prisma del propietari sinó de l’inquilí».
Parlem amb un portaveu del Sindicat de l’Habitatge de València per analitzar els problemes d’accés a aquest dret bàsic, les derivades imposades per factors com l’entrada de fons d’inversió internacional en el parc d’habitatges o l’increment de l’activitat turística a la ciutat, així com l’impacte que podrien tenir algunes mesures proposades per l’esquerra, com la limitació dels lloguers per llei o la creació d’un parc públic amb els immobles de la SAREB.
