Dos anys més tard, d’aqueix primer moviment va nàixer la PAH. Integrants actuals de la Plataforma, com Ada Colau, la cara més visible del moviment en els mitjans de comunicació, o Adrià Alemany, van coincidir en V de Vivienda. ʺTeníem molt clar des del principi que ens anàvem a enfrontar a Goliat. Les entitats financeres són el lobby més potent del mónʺ, va assegurar Colau fa uns mesos en la presentació del llibre Sí es pot!, crònica d’una xicoteta gran victòria.
Una de les claus d’aqueix èxit ha sigut l’organització descentralitzada i horitzontal de la Plataforma, que des dels seus inicis va ser creixent a partir de crear nous nuclis interconnectats en diferents ciutats. Açò, i la participació col·lectiva de molts ciutadans que, en acostar-se a la Plataforma, no solament han pogut evitar en alguns casos patir processos de desnonament, sinó també formar-se en el funcionament del mercat hipotecari, adquirint uns coneixements imprescindibles per a afrontar la problemàtica i incorporant els instruments necessaris per a negociar amb les entitats financeres.
Però no va ser fins a quasi dos anys després que es constituïra la Plataforma que va començar la labor de parar desnonaments, la qual cosa va acabar atorgant-li la visibilitat de la qual gaudeix actualment. Va ser a finals de 2010 quan davant una notificació de desnonament rebuda per un veí de la Bisbal del Penedès (Tarragona), l’afectat, amb l’ajuda de membres de la PAH, va decidir plantar cara i tractar d’evitar el desallotjament mitjançant la resistència passiva.
El salt als mitjans
Els inicis van ser complicats. La consciència sobre el problema dels desnonaments i la indefensió de moltes famílies no estava àdhuc molt estesa. Va ser la recrudescència de la crisi i l’espectacular augment d’afectats el que a poc a poc ho va incloure en l’agenda informativa. Les imatges de desenes de persones apostades davant les portes dels domicilis dels afectats per processos de desnonament, entorpint la labor policial i barrant el pas a les comitives judicials, van començar a ser habituals en els espais informatius.
Des de llavors, la PAH ha aconseguit paralitzar més de 500 desnonaments i negociar centenars de dacions en pagament. I és que la labor de la Plataforma ha tingut una de les seues potes d’actuació més importants en la negociació amb les entitats financeres, al costat de la pressió sobre aquestes perquè acceptaren cancel·lar el deute de les persones afectades amb el lliurament de l’habitatge, la qual cosa es coneix com a dació en pagament. Setmana després de setmana, els membres de la Plataforma es reunien per a assessorar-se i plantejar noves accions.
En saltar a l’opinió pública, la labor de la Plataforma va ser acollida amb un gran suport popular. Hui dia les enquestes situen en prop d’un 90% de la població els partidaris de la labor de la PAH, una de les majors tasques de la qual va ser la de promoure una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que fixara en la legislació les principals reivindicacions del moviment: la paralització dels desnonaments d’habitatge habitual en casos de deutors de bona fe, la dació en pagament retroactiva, i la promoció del lloguer social per a les persones sense recursos que no pogueren fer front al pagament de l’habitatge.
La ILP amb més suports
La campanya va ser la més reeixida de quantes s’han promogut per a traure avant una ILP. Malgrat les traves administratives per part de la Mesa del Congrés per a iniciar la tramitació de la ILP, la recollida de signatures va superar de llarg el mig milió necessari: Més d’1.400.000 ciutadans van avalar les demandes de la iniciativa, que va arribar al Congrés dels Diputats amb el suport de la majoria de grups parlamentaris, excepte el més necessari perquè eixira de la càmera en forma de llei: el del Partit Popular i la seua majoria absoluta.
El PP va fusionar finalment la seua pròpia proposta amb la ILP tirant per terra les demandes que van avalar els ciutadans signataris, principalment la dació en pagament retroactiva, la mesura més reclamada per la PAH per a donar una solució als afectats pels centenars de milers desnonaments ja executats.
Enfront del bloqueig dels populars, la Plataforma va decidir fer un pas més en els seus mètodes de protesta per a dirigir-la directament cap als diputats conservadors. Els ʹescrachesʹ, sens dubte les accions promogudes per la PAH que més polèmica han alçat, han portat a desenes de persones davant les portes dels parlamentaris, la qual cosa ha sigut aprofitat pel PP per a iniciar una campanya de desprestigi de la Plataforma amb acusacions de terrorisme, que fins i tot mantenen, i de promoure actuacions properes al nazisme, com va sostenir la secretària general del PP María Dolores de Cospedal.
Campanya de criminalització
Fins i tot quan el Parlament Europeu atorgava a la PAH el Premi Ciutadà Europeu 2013, distingint la seua labor en defensa ʺdels valors europeus i la integració entre ciutadansʺ, l’eurodiputat del PP Carlos Iturgaiz qualificava la concessió del guardó ʺd’escàndolʺ i acusava la PAH de ser una ʺorganització violentaʺ.
El reconeixement europeu és un pas més en el creixement i les petites victòries assolides per la PAH durant aquests quatre anys de lluita. En aquest període, el Tribunal Europeu d’Estrasburg ha declarat abusiva la llei hipotecària espanyola i ha obert la porta a paralitzar desnonaments en cas d’existir clàusules abusives en els contractes.
Mentre, la Plataforma continua la seua labor ampliant les seues estratègies. L’Obra Social de la PAH, gràcies a la qual s’han recuperat habitatges buits per a acollir a famílies desnonades, ja està obtenint els seus fruits. A finals del mes passat, un acord amb CatalunyaCaixa va permetre aconseguir el lloguer social per a 11 famílies allotjades a un edifici ocupat a Terrassa per la Plataforma i propietat de l’entitat. Va ser el primer edifici que va ocupar el moviment, a finals de 2011, i la PAH espera que l’acord servisca de precedent per a donar recer a les persones que més pateixen en aquesta història: els desnonats.
