RedactaVeu / Europa Press / València
La jutgessa que instrueix l’accident de la Línia 1 de Metrovalencia del 3 de juliol de 2006 que va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47 ha retret a les acusacions voler dilatar el procés “sense causa o motiu algun”, i fins i tot afirma que en alguna ocasió “fregant la mala fe processal”.
Així s’ha expressat la magistrada Nieves Molina en una resolució, amb data de 3 de juny, a propòsit del recurs interposat per una de les acusacions contra una providència en la qual es rebutjava la sol•licitud de suspensió dels interrogatoris fixats per a sentir en declaració als maquinistes.
La jutgessa recorda en la seua resolució que en diverses ocasions va accedir a la suspensió de declaracions -de treballadors de tallers de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i de maquinistes- en entendre-ho raonable. Així, ha subratllat que “sempre que s’ha considerat necessari i raonable la suspensió d’alguna declaració, així ha vingut acordant-se pel jutjat”.
Per aquest motiu, considera “totalment inadmissible” la posició que han mantingut les parts des que es es va reobrir el procediment després d’acordar-ho l’Audiència Provincial.
Sobre aquest tema, postil•la: “Si s’hagueren atès totes les peticions de suspensió interessades, sense més fi que la simple dilació del curs del procediment sense causa o motiu algun, ens trobaríem en aquests moments en la fase inicial dels interrogatoris dels operaris de FGV”.
En aquest punt recorda la suspensió interessada el 13 de febrer, moments abans d’iniciar els interrogatoris, quan “fregant la mala fe processal”, les parts van sol•licitar la suspensió amb l’excusa, “que no es corresponia amb la realitat”, d’haver tingut coneixement aquell mateix matí de la pràctica de les declaracions o de la falta de documentació “que ja constava incorporada”.
Aquesta petició, agrega, va causar “estupor” a la secretària judicial del jutjat, “motivant les pertinents diligències de constància i resposta a tals peticions a través del proveït de data 14 de febrer”.
A aquesta sol•licitud de suspensió li van arribar després unes altres quan els tocava el torn de declaració als operaris de tallers i als maquinistes. En aquests últims casos, també es va rebutjar ajornar les declaracions davant la falta de justificació o per considerar-ho innecessari.
“Fins i tot el Fiscal”
D’altra banda, la magistrada es refereix en la resolució a l’actitud processal de les parts quan s’han negat a formular preguntes a diferents testimonis, “fins i tot el mateix ministeri fiscal”: “Açò no deixa de sorprendre aquesta jutgessa, ja que difícilment pot al•legar-se vulneració de dret algun, que en el cas hipotètic d’existir, hauria sigut provocat per la seua pròpia actuació”.
Referent a açò, la jutgessa afig que resulta “també cridaner” que “malgrat la negativa a interrogar els maquinistes per no constar incorporada la documentació demanada a FGV i que consideraven imprescindible, no tingueren les parts cap problema o objecció per a interrogar el 15 de maig el tècnic ferroviari, a qui li van preguntar obertament sobre les corbes del traçat, les balises i el seu funcionament”.
Així doncs, entén que “res hauria impedit a les parts interrogar els maquinistes sobre dites extremes, si era del seu interès”. “Pot per tant afirmar-se amb rotunditat que la constància en la causa de la documental interessada no resultava imprescindible per a interrogar de manera adequada i amb totes les garanties els maquinistes”, postil•la.
Finalment, pel que fa a les al•legacions que formula el lletrat Vicente Baeza -que representa víctimes de l’accident– en el seu escrit d’adhesió al recurs de suspensió de declaracions, la jutgessa indica que es fan “amb l’estil propi que el caracteritzen i del que ha fet gala al llarg de tot el procediment, ja en la seua primera fase, ja en la present, efectuant tot tipus d’insinuacions dirigides a aquesta jutgessa, estil que els seus companys no utilitzen, encara que defensen interessos tan dignes com els defensats per ell”.
