La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha rebutjat realitzar un peritatge informàtic sobre el mòbil del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va declarar divendres passat com a testimoni en la causa.
D’aquesta manera denega la pràctica d’aquest diligència que havia sol·licitat l’acusació popular que exerceix Liberum, que demanava la realització d’un peritatge informàtic que acreditara el veritable contingut de la prova aportada per Feijóo -acta notarial sobre els seus missatges amb l’expresident Carlos Mazón el 29 d’octubre del 2024- i una verificació de la integritat de la base de dades msgstore.db (que detecta elements esborrats o inclosos), l’anàlisi de metadades i dispositius vinculats, així com la constatació amb les captures de pantalla aportades.
L’acusació argumentava que la seua petició es fonamentava “en la cerca de la veritat, malgrat que no existeix ànim d’atribuir cap il·lícit, ni de presumir cap indici de mala voluntat per part del testimoni” i afegia que l’acta notarial “només dona fe de visibilitat” i no constitueix una “certificació de l’autenticitat, integritat o autoria material del contingut dels missatges”.
No obstant això, la magistrada assenyala que la resolució en la qual s’oferia al testimoni la possibilitat d’aportar els seus missatges “partia d’un principi essencial que s’ha expressat en prèvies resolucions en casos similars: la voluntarietat” i afig que, després d’aquest oferiment, Feijóo va aportar dues actes notarials amb els seus missatges.
La jutgessa rebutja la petició de Liberum pel dret al secret de les comunicacions, a la qual cosa agrega que la petició “no s’ajusta en cap cas” a la regulació prevista en els articles de la Llei d’Enjudiciament Criminal que regulen l’accés a la informació d’instruments de comunicació, en aquest cas el telèfon mòbil de Feijóo.
Així, indica que la prova “no és pertinent perquè una ingerència en el secret de les comunicacions només pot dur-se a terme amb fonament en la presumpta comissió de delictes dolosos”, com s’estableix en la Lecrim, i respecte dels presumptes responsables de delictes. En qualsevol cas, “resulta contradictori no atribuir cap indici de mala voluntat per a, seguidament, en el que es qualifica com a cerca de la veritat, realitzar una pericial que dissipe qualsevol manipulació en el fil de la conversa”.
“Es parteix sempre com a supòsit que es tracte d’un investigat, no d’un testimoni com és el cas del Sr. Alberto Núñez Feijóo, la qual cosa suposa descartar aquesta petició d’arrel. En cap cas procedeix aquesta petició, ni existeix la possibilitat de fonamentar-la”, tal com exigeix la llei.
Rebutja citar a Rufián
D’altra banda, en una altra interlocutòria, la magistrada torna a reiterar la improcedència de citar a declarar els familiars d’una xiqueta de nacionalitat xinesa d’onze anys morta durant la barrancada i de cridar a declarar com a testimoni el portaveu d’ERC en el Congrés espanyol, Gabriel Rufián, perquè explicara com, quan i on se li va entregar un fragment de corda -al qual es va agarrar la menor aquell dia, que finalment va morir- que el polític va mostrar en la cambra baixa durant la compareixença de l’exconsellera d’Interior Salomé Pradas, investigada en el procediment.
La jutgessa retrau que aquesta part –l’acusació particular que va ser expulsada del procediment per “frau processal” i a la qual l’Audiència va ordenar readmetre- “no desisteix d’aquesta petició” malgrat l’expressa oposició dels familiars de la víctima. “El patiment i mort de la menor, el dolor de la seua família i les circumstàncies de la seua defunció són àmpliament conegudes”, apunta, i afig que la família no necessita que se’ls cite una altra vegada ni tampoc han d’explicar ni ells ni Rufián per què el tros de corda es trobava en poder del diputat.
“Estan en el seu perfecte dret d’entregar-li’l a qui estimen pertinent. El tros de corda no constitueix la prova de la defunció de (…), ja que el seu cos va ser trobat, ni de la forma en què va morir. Les circumstàncies en què va morir van ser ja narrades, no sols per la seua família, sinó per una testimoni, qui va resultar lesionada. Malgrat tots els seus esforços, no va poder salvar-la”, recalca la magistrada, que incideixen que els pares de la xiqueta “no és que no necessiten tornar a declarar. És que no deuen. No fa falta apel·lar a l’Estatut de la Víctima per a saber que és absolutament perjudicial tornar a relatar en seu judicial i de manera injustificada el que va passar”.
Rebutja la nul·litat
D’altra banda, la magistrada rebutja en una altra resolució la sol·licitud de declaració de nul·litat de les actuacions que demanava aquesta mateixa acusació particular. En aquest cas, justifica que eixa nul·litat, com assenyala el fiscal, no s’ajusta “a cap de les causes” previstes en la llei i recalca que la interlocutòria de l’Audiència Provincial de València que reintegrava eixa representació en el procediment tampoc va realitzar cap mena de pronunciament en aquest sentit.
