La titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja (Horta Sud), que investiga la gestió de la DANA en què van morir 228 persones al País Valencià, afirma que els alcaldes dels municipis afectats “es van veure sorpresos” per la magnitud de l’emergència i que no van rebre “la informació precisa” per actuar a temps.
Així consta en una de les últimes resolucions judicials fetes públiques pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ). En aquest document, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra rebutja obrir acció penal contra l’alcalde d’Utiel (Plana d’Utiel), Ricardo Gabaldón, arran d’una denúncia presentada per les filles d’una víctima mortal. Les denunciants asseguren que no es va evacuar la seua mare, tot i trobar-se a només 125 metres de l’institut que sí que va ser tancat, i lamenten que el consistori no alertara el veïnat malgrat la intensitat de la pluja.
La jutgessa argumenta que el focus de la investigació és “l’avís tardà a la població”, tot i que “existia informació suficient” entre les autoritats autonòmiques competents en matèria de protecció civil. Subratlla “una diferència radical entre l’Administració local i l’Autonòmica” pel que fa a la capacitat d’accés a dades i la presa de decisions durant una emergència. Segons Ruiz Tobarra, només l’administració autonòmica comptava amb informació a través de l’Aemet, la CHJ, el 112, mitjans de comunicació i reunions amb tècnics d’emergències.
“La posició de garant no pot atribuir-se als alcaldes”, defensa la magistrada, qui afegeix que “no se’ls va aconsellar específicament sobre les mesures a adoptar”. Per això, descarta “de pla” qualsevol responsabilitat penal generalitzada per part d’autoritats o funcionaris locals.
Tot i això, el jutjat ha acordat citar com a testimonis els alcaldes d’Utiel i Algemesí (Ribera Alta), així com tres funcionaris de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a petició d’una acusació popular. També declararà el cap de Climatologia de l’Aemet al País Valencià.
En altres resolucions, la jutgessa rebutja diverses diligències proposades per les acusacions, com ara sol·licitar informes al Departament de Seguretat Nacional o identificar els vehicles oficials utilitzats pels responsables polítics entre el 29 i el 30 d’octubre de 2024. També refusa demanar les trucades d’emergència a les forces de seguretat o fer un peritatge sobre la possible falsedat d’una fotografia de Carlos Mazón, ja que “no s’ha aportat la imatge al procediment”.
D’altra banda, recorda que “ni es va declarar l’emergència estatal ni tampoc l’emergència catastròfica” per part del Consell, i remarca que aquesta declaració “no era necessària per a alertar la població ni per adoptar mesures d’autoprotecció”.
Finalment, insisteix que aquesta causa “no té per objecte la investigació de l’actuació del Govern de l’Estat”, sinó que es limita a la competència autonòmica i local vinculada als fets investigats.
