La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana, ha rebutjat en una interlocutòria el recurs de reforma en el qual la defensa de l’exsecretari d’Emergències de la Generalitat, l’investigat Emilio Argüeso, insistia en la sol·licitud de sotmetre a un examen forense al cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) al País Valencià, José Ángel Núñez, que va declarar com a testimoni a principis de juny.
Per a la magistrada, resulta “sorprenent” que la defensa mantinga la pertinència d’una prova que suposaria l'”examen forçós” del testimoni per un metge forense i subratlla que en el recurs no es proporcionen nous arguments per a sustentar la petició d’aquesta prova.
A més, sosté que el testimoniatge del tècnic ha sigut “coherent, precís, acompanyat d’elements que corroboraven la seua versió” i que la petició constitueix un “atac directe” a la persona del testimoni.
“Davant la impossibilitat de qui afirma que s’ha faltat a la veritat, de rebatre mitjançant dades, fets, coneixements científics la declaració del testimoni, es pretén sembrar el dubte sobre el seu estat mental“, apunta i qualifica de “despropòsit absolut” aquesta sol·licitud de prova.
“Gravetat extrema” de la sol·licitud
Per a la jutgessa, “fora d’aquest procediment s’aboquen mentides, com s’ha comprovat recentment, falsedats que es repeteixen mil vegades amb la finalitat que es convertisquen en una cosa certa” i subratlla la “gravetat extrema” de la sol·licitud d’aquesta prova, que “és incompatible amb principis bàsics, no només processals, sinó amb els propis de qualsevol estat democràtic”.
“L’atribució de malalties mentals als qui discrepaven amb l’Estat, va ser una constant en els règims totalitaris del segle XX, i d’això va ser un clar i conegut paradigma el que va ocórrer a la Unió Soviètica”, afirma. I considera que, de tots els elements que són objecte d’investigació, “hi ha un fet que es manifesta com a notori pel seu públic coneixement: l’encert de les previsions de l’AEMET“.
En aquesta línia, recalca: “Si es va optar per no tindre en compte aquestes previsions, per minimitzar el greu risc que s’acostava, només als responsables es pot atribuir, no al testimoni. Però aquesta negligència en la gestió de l’emergència, per molt estranya, sorprenent i dolorosa que siga per als afectats, tampoc podria convertir-se en indici de cap patologia psíquica o neuronal”.
Així, la magistrada entén que “en cap cas procediria el sotmetiment dels investigats a exàmens psiquiàtrics per part dels metges forenses“, perquè això “suposaria incidir en l’estigmatització de les malalties mentals que s’associen desafortunadament de manera sistemàtica a comportaments delictius”.
