Així consta en la sentència en la qual s’estima la demanda formulada pel matrimoni –representat per Juan José Ortega, d’Ortega&García Advocats– contra Bankia, i es declara la nul·litat del contracte de dipòsit o administració de valors i successives ordres de compra de subordinades.
El matrimoni va adquirir l’any 2002 un total de 27 títols d’obligacions subordinades per import de 27.000 euros. Durant tota la seua vida i en els seus últims anys de vinculació amb l’entitat financera, la parella sempre havia invertit els seus diners en dipòsits garantits al 100 per cent a causa del seu perfil de clients estalviadors, sense experiència financera.
El director de l’oficina els va oferir després subscriure un producte freturós de riscs sense rebre cap tipus d’informació de la inversió i els riscs que comportava, així com sense el lliurament de documentació detallada de la mateixa, segons consta en la resolució judicial.
El matrimoni va prestar el seu consentiment de forma ‘viciada’, és a dir, es va produir un error en el consentiment motivat per una informació ‘insuficient’ en tot cas, va al·legar l’advocat demandant. Al març de 2012, van accedir a efectuar el bescanvi proposat per Bankia, a ser informats que d’una altra forma perdrien tot l’invertit.
Després d’estudiar els fets, el magistrat estima que ha quedat ‘suficientment’ acreditat que es tracta de persones majors d’edat, sense coneixements financers, als qui Bankia va oferir el bescanvi d’accions com a mitjà de recuperar els seus diners, amb una informació ‘incorrecta’.
Sobre aquest tema, el jutge entén que és un fet ‘notori i públic’ que les accions que es van oferir corresponien a una entitat solvent financerament parlant, “quan al poc de temps es va demostrar que estava en una situació tècnica de fallida que ha requerit el rescat amb més de 20.000 milions, i per aquest motiu en l’actualitat manquen pràcticament de valor les accions”.
Així, considera que de la prova practicada es dedueix que no es tractava d’un producte que responguera a les peticions del client i, per tant, creu que si aquest ho va signar, “ha de deduir-se que açò va ser a causa que no haver sigut correctament informat del seu contingut”, agrega.
