L’Herrien Batasuna o Erandio Folk, com també és conegut, és una trobada de cultura popular que s’organitza al municipi biscaí d’Erandio. L’esdeveniment, que es va celebrar entre els passats 11 i 14 de maig, va oferir l’oportunitat de veure diferents mostres de folklore basc com els dantzaris, els txistolaris i els kantagune, les corals populars que interpreten cançons populars basques. L’Erandio Folk, però, també possibilita escoltar i veure altres propostes culturals més modernes però sempre amb l’element comú de la seua connexió amb les arrels tradicionals, i no només d’Euskal Herria sinó també d’altres indrets com Galícia, Extremadura, Catalunya i el País Valencià. En aquesta edició, la segona, l’ajuntament d’aquest municipi proper a Bilbao, va convidar la Jove Muixeranga de València per tal de dur una mostra representativa de les torres humanes valencianes. La responsabilitat era gran, així i tot la colla taronja i negra va respondre amb escreix.
La Jove, que per segona vegada en la seua història va actuar fora dels territoris de parla catalana, va dur una ampla selecció, no només de figures i balls del repertori muixeranguer sinó, també, i és important assenyalar-ho, de música tradicional valenciana. El tabal i la dolçaina estigueren ben presents tot el cap de setmana sorprenent també el públic per la seua potència, com van reconèixer des de l’organització del festival.
L’actuació de la Jove Muixeranga, que es va produir el dissabte 12, es va dividir en tres actes entre el matí i la vesprada. Una organització d’aquest tipus, amb actuacions tant espaïdes en el temps, suposava un cert repte com expliquen des de l’àrea tècnica. Aquest format no és habitual al món muixeranguer i sempre comporta la dificultat de demandar una major organització i atenció per part de tota la colla. A més a més, afegit també hi planejava la previsió de pluges durant el cap de setmana, el que feia perillar que pogueren dur-se a terme totes les figures programades. Afortunadament, la meteorologia va acompanyar i el més d’un centenar de camises taronges desplaçats des de València, pogueren completar el repertori preparat.
El primer tast va consistir en el ball propi de la colla, al qual van seguir un Piló de Titaigües i una Figuereta que es muntaren de manera simultània. A la vesprada, tot just després de dinar, la Jove va recòrrer en cercavila alguns dels carrers principals de la població fent fins a deu figures repartides en cinc quadres plàstics i entre les quals hi havia un ball muixeranguer: el pas de gegants i un altre protagonitzat per la xicalla: l’Aranya. A més a més, també es van fer simultàniament dos Quatres i un Cinc en un peu; dues marietes i tres campanes, una de les quals oberta i que els de València feien per primera vegada.
L’última part de l’actuació, a la carpa del festival i ja davant un públic molt nombrós, va consistir en una roscana o torreta sense desplegar, dues torretes simultànies, un pilar aixecat, el pilotó i acabant amb una espectacular sènia que va encisar els assistents i provocà els majors aplaudiments.
La valoració final d’aquesta eixida ha estat molt positiva per diferents motius, com expliquen des de l’àrea tècnica taronja. En primer lloc perquè ha estat un revulsiu mobilitzador i il·lusionant en un moment destacat de l’any, a menys de dos mesos d’una de les diades més importants de la colla: la Fira de Juliol, però també perquè ha estat una actuació molt preparada des de les setmanes prèvies i que, a més, ha servit per consolidar gent en posicions noves, el que és un dels objectius d’aquesta àrea tècnica. I finalment, i això també és molt important, perquè ha contribuït a obrir la colla a noves persones. No hem d’oblidar, com expliquen des de la Jove, que les eixides d’aquest tipus, malgrat comportar un esforç addicional, també tenen un vessant social molt important en tractar-se d’oportunitats molt bones per compartir temps, reforçar els lligams, especialment amb els nouvinguts i consolidar la permanència dins del grup.
