Com ja va avançar el Diari la Veu, aquest dissabte es realitza a Borriana una jornada titulada “Hispanidad: de la gran obra a los grandes retos“, organitzada per la regidoria de Cultura del municipi juntament amb l’Instituto Superior de Sociología, Economía y Política (ISSEP-Madrid), l’escola de quadres de Vox, nascut el 2020 com una franquícia autònoma del centre del mateix nom fundat per Maréchal Le Pen a França.
El regidor de Cultura de Borriana i diputat per Vox, Jesús Albiol, no amaga l’objectiu de la jornada, en una nota de premsa publicada aquest matí: “desmuntar les falsedats abocades durant anys per l’esquerra amb una llegenda negra interessada”. De fet Albiol encara és més concret i assegura que “molts parlen de genocidi, però no hi va haver genocidi”, en referència al genocidi de les poblacions originàries americanes, un fet, que no ha estat “abocat per l’esquerra”, sinó que és el consens al que ha arribat la historiografia -tant a l’estat espanyol com a escala internacional- després d’anys d’investigació, hipòtesis i tesis.
La història com a arma ideològica i no disciplina del coneixement
De fet, malgrat que Albiol, a la nota de premsa, prometa “rigor” i “veritat”, l’exemple de la jornada que ha organitzat és justament el contrari. Per començar, les conclusions es presenten abans que les ponències, contradint qualsevol mètode científics, quan s’explica que “durant la jornada els experts van a desgranar amb rigor quina va ser la major gesta espanyola i que va posar en l’epicentre del món a Espanya com un referent”, signifique el que signifique aquesta darrera frase.
Curiosament, però, entre els experts contractats per Albiol no hi figura cap historiador. Segpns les dades que facilita la mateixa organització hi ha diversos periodistes i escriptors, un filòsof, una politòloga i un productor de cinema. El més aproximat a un historiador és Iván Vélez, presentat com a “divulgador històric” i que en realitat és arquitecte i dedicat a la propaganda contra el que anomena la “llegenda negra”, o siga, el consens bàsic de la historiografia científica.
Adoctrinament amb diners públics
En la presentació de la jornada, Albiol encara fa un altre triple salt mortal i explica -sense que s’entenga la relació- que “si demà ens pregunten els nostres fills que vam fer per a evitar la destrucció d’Occident, no seré jo qui diga que vaig tenir por o que em va avergonyir defensar la identitat espanyola” i uneix aquesta idea a una suposada “islamització europea” davant la qual “occident [ací sense majúscula] ha de reaccionar”.
De nou, i per segona volta en un text de cinc paràgrafs, s’acusa “l’esquerra” d’intentar “arrabassar-nos” aquest “orgull patri i aquesta identitat”.
Paradoxalment, Albiol, que va fer-se famós per assetjar la directora de la biblioteca pública municipal perquè no li agradava com classificava els llibres, va prohibir unes jornades de memòria històrica per considerar que eren “un acte privat de marcat caràcter ideològic i polític concret i que manca d’interés general”.
Diners públics per a la “batalla cultural”
Encara que Albiol no ha fet públic el cost de la jornada per als pressupostos públics de Borriana, Diari la Veu ha aconseguit saber que aquest ajuntament ha signat un conveni amb l’ISSEP per tal de finançar amb 4.000 euros una organització al servei de Vox.
Els impulsors de l’ISSEP es troben el dirigent de Vox Kiko Méndez Monasterio i Gabriel Ariza, fill del propietari d’Intereconomía, Julio Ariza. Entre els seus ponents figuren algunes de les figures més conegudes del conservadorisme estatal, des de l’exministre d’Aznar, Jaime Mayor Oreja -reconvertit en furibund activista antiavortista-, el president de la Lliga, Javier Tebas, Toni Cantó o Marcial Cuquerella.
Des que Vox ha arribat a governar diferents institucions està centrant-se en l’ús dels diners públics per a la seua particular “batalla cultural”. Per exemple, a Castelló de la Plana, el regidor de Comerç contractava una desfilada de “Terços de Flandes” amb el pressupost destinat al comerç de proximitat, a València, mentre que a València, la regidora de Parcs i Jardins, Mónica Gil, celebrava la “Festa Nacional” del 12 d’octubre plantant 600 crisantems grocs i roigs, “formant la bandera d’Espanya”.
