Fa ara un any es produïa una de les majors tragèdies naturals ocorregudes al País Valencià. Un dimarts que havia de ser un dia qualsevol va acabar convertint-se en una jornada tràgica: l’últim dia per a les 229 persones que van perdre la vida, i un punt d’inflexió per a les que van quedar malaurades. No obstant això, la intenció d’aquest text va més enllà del record. Volem denunciar una problemàtica que s’ha fet especialment visible en els últims anys: la irrellevància envers la veritat.
Com ja vam apuntar dies després de la DANA, un dels majors reptes als quals s’enfronta la humanitat contemporània és la desinformació (Soler Pérez, 2024). Aquesta sorgeix del que Harry Frankfurt (2006) anomena bullshit, és a dir, la manipulació o indiferència cap a la veritat. No es tracta de mentir deliberadament, sinó de parlar sense importar si allò que es diu és cert (Frankfurt, 2006; Grimaltos & Rosell, 2021). Aquesta actitud ha anat consolidant un clima on la veritat ha deixat de ser un fonament per convertir-se en una qüestió irrellevant.
Per comprendre la magnitud del problema, cal recordar la definició clàssica de veritat. Aristòtil, a la Metafísica (2019), estableix: “Dir d’allò que és que no és i del que no és que és, és fals. Dir del que és que és i del que no és que no és, és vertader” (Aristòtil, Γ, 7, 27). Segons aquesta concepció, la veritat és correspondència amb els fets; allò que és el cas. Una veritat que el mateix Frankfurt va reivindicar després de teoritzar sobre el bullshit donada la seva importància social i democràtica (2007). Aquesta idea de veritat però sembla ara un oxímoron. Vivim en l’era de la postveritat i la desinformació, on les emocions i les creences personals tenen més pes que la realitat objectiva, i on els alternative facts1 han substituït la constatació dels fets.
Aquesta indiferència envers la veritat no és només un problema epistemològic; és també un problema ètic i polític. Quan la veritat esdevé irrellevant, desapareix la responsabilitat. Els discursos polítics d’arreu del món —de Trump a Putin i de Milei a Díaz Ayuso— en són exemple. La manipulació del relat i la confusió deliberada s’han convertit en estratègies de govern. Allò que és vertader importa poc si pot substituir-se per una narració emocionalment convincent.
A aquest fet s’ha d’afegir el paper dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, que amplifiquen el fenomen. La informació actualment circula a una velocitat que no permet la verificació, i el que es premia no és la veracitat sinó la viralitat.
Aquesta situació també ens ha tocat de prop. Durant les hores més crítiques de la DANA, la Generalitat va oferir informació inconsistent sobre on es trobava el president. Ha calgut molt de temps per saber on era, i encara no se sap ben bé quan arribà al Cecopi ni quin recorregut feu fins a la seu del Consell. Aquesta opacitat no és un simple error de comunicació: és una mostra de com el poder ja no considera necessari donar explicacions, perquè sap que la veritat ha deixat de ser una exigència ciutadana. Què més dona, doncs, el que realment ocorregué, si sempre es pot difuminar el relat fins a fer-lo inconsistent?
La veritat s’ha convertit en quelcom irrellevant, hi ha una veritat (allò que va passar) però se’ns ha impossibilitat l’accés. Hi ha un culpable, però no s’està enfrontant a les conseqüències. I hi ha milers de valencians exigint democràticament que es prenguen les mesures necessàries. Tot açò és irrellevant si l’únic que passa és el temps. Sols si la veritat recupera la seva posició de privilegi envers la resta de qüestions podrem preservar una democràcia viva. Només així la tragèdia d’aquell dimarts podrà tenir un sentit que vaja més enllà del record. Altrament, sols ens queden les manifestacions de tots els dies 29.
Nota
1. Aquesta és una proposició emesa per Kellyanne Conway (consellera de Donald Trump en l’anterior legislatura) per justificar la possibilitat que no foren verídiques les dades d’assistència a l’acte d’investidura de Trump. A partir d’açò hom pot emetre el que vulga que si no correspon als fets (facts) la facticitat serà alternativa (alternative facts).
Referències
Aristóteles. (2019). La Metafísica. Barcelona: Gredos.
Frankfurt, H. (2006). On Bullshit: Sobre la manipulación de la verdad. Barcelona: Paidós.
Frankfurt, H. (2007). Sobre la verdad. Barcelona: Paidós.
Grimaltos, T., & Rosell, S. (2021). Mentiras y engaños. Una investigación filosófica. Madrid: Cátedra.
Soler Pérez, J. (5 / 11 / 2024). Desinformació, discursos d’odi i un poble menyspreat. Diari La Veu.
