«Una cosa és predicar i una altra donar blat». La saviesa popular sempre troba respostes i aquesta encaixa a la perfecció en la cruïlla on es troba Vox actualment. El partit d’extrema dreta va intentar, aquest hivern passat, explotar el malestar del sector primari, presentant-se com a defensor dels llauradors davant uns polítics urbanistes que obliden el camp. La campanya, però, oblidava que la formació ja té en alguns llocs responsabilitats de govern i que allí les seues promeses es poden avaluar amb fets concrets. O es podrien, si hi haguera fets.
I és que el balanç de l’actuació de la conselleria d’Agricultura –dirigida per José Luis Aguirre, de Vox- és més aviat pobre. Segons les dades que ofereix el visor de la Generalitat per seguir en directe les execucions pressupostàries de cada organisme, a data del 16 de maig, la despesa en inversions, licitacions, ajudes i subvencions ascendia a la xifra de zero euros. La conselleria sí que porta gastats 21.821.540,64 euros, però corresponen exclusivament a les partides de personal (21.764.215,41 euros) i despeses corrents (57.325,23). En resum, l’única tasca que ha fet la conselleria d’Agricultura durant el primer mig any ha estat existir.
Però és que el 2023 la situació no millora massa. Dels 142.083.610 euros pressupostats per a noves inversions, soles se’n van abonar, definitivament, 25.764.802,02. Però és que la partida destinada a licitacions d’inversions encarregades a tercers encara és pitjor: dels 145.037.320 euros, la part efectivament abonada es redueix a 10.394.051,58. El capítol de «transferències corrents» – on s’inclourien les ajudes directes a llauradors, però no només, ja que poden ser qualsevol tipus de subvencions- dels 122.016.320 euros van arribar a pagar-se 32.019.944,86 euros.
Unes xifres de despesa que contrasten amb altres capítols, com el personal, que va suposar uns pagaments reals de 87.281.918,43 euros, més que les altres tres partides sumades i que s’ha incrementat en set milions des del 2022. Per la seua banda, la despesa corrent és la segona partida amb més grau d’execució, amb 41.730.780,06 euros abonats. Així doncs, d’un pressupost que reservava les majors partides per a inversions i ajudes, es passa a una execució real on bàsicament es manté l’estructura de funcionaris i càrrecs i les despeses bàsiques.
Es pot argumentar que la responsabilitat de l’execució del pressupost del 2023 és, com a mínim, compartida amb Compromís, formació que detenia aquestes responsabilitats durant el Botànic, però veient el grau d’execució del 2024 fa pensar que hi ha hagut una aturada de l’activitat de la conselleria des del canvi de govern.
Llauradors al límit
Però aquesta inacció no soles es pot veure en les taules d’excel del portal de transparència. Per a moltes explotacions agràries són dificultats per tirar avant els seus negocis en situacions molt complicades de sequera, competència deslleial de tercers països i augments dels costos de producció.
«És urgent l’establiment d’una línia d’ajudes per a compensar la pèrdua de rendiments per la greu sequera en els sectors més afectats com la vinya, raïm de taula, olivar, fruita seca, fruites d’os, cereal, ramaderia extensiva i apicultura; així com per a les entitats de reg per l’augment del cost energètic», expliquen des de la Unió Llauradora. També recorden que «en el cas de la vinya i l’olivar, els seus productors a més han sigut exclosos de totes les línies d’ajudes malgrat patir també conseqüències negatives com la guerra a Ucraïna» i «els productors de cireres continuen esperant la convocatòria de les ajudes promeses fa ja un any, mentre que els de llima i cebes necessiten ajudes excepcionals per a pal·liar les greus pèrdues de mercat patides en aquesta campanya». Tampoc han arribat les ajudes als ramaders de boví afectats per la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica, «com sí han establit altres comunitats autònomes» ni s’han establert mesures als ramaders en extensiu per paliar els efectes de la sequera ni per ajudar als apicultors a combatre la plaga de la Vespa Velutina i l’Abellerol. A més, denuncien que la tradicional campanya de promoció dels consum de cítrics que la Generalitat venia realitzant els darrers anys, enguany també s’ha eliminat.
«Ha passat prop d’un any amb els nous gestors de la Conselleria d’Agricultura i al llarg de tot aquest període hi ha bones paraules, però pocs fets i realitats que és al final l’important», s’explica en un comunicat conjunt de la Unió Llauradora i AVA-Asaja on criden a una mobilització el pròxim 21 de juny davant de les portes de la conselleria d’Agricultura.
El lema de la mobilització no pot ser més explícit: «Una conselleria ineficaç, ineficient, irrellevant».
Nerviosisme a Vox
L’onada de protestes rurals de febrer i març va dirigir-se cap al ministeri espanyol, la Unió Europea o –amb menys intensitat- els importadors i grans distribuïdors d’aliments, deixant a un costat la principal administració valenciana dedicada a l’agricultura. Ara, en canvi, les mirades i els tractors hi apunten directament.
José María Llanos, el síndic dels ultradretans a les Corts ha respost amb una sèrie de piulades acusant la Unió Llauradora i AVA de «no protestar contra el Botànic o Sánchez», com si ells no tingueren cap responsabilitat política.
Però el nerviosisme de Vox és també visible en els grups de whatsapp que van formar-se per coordinar aquelles protestes. Uns grups en principi «apolítics» i de defensa dels drets del sector primari «per davant de tot». A la pràctica, aquests espais han estat sent utilitzats a bastament i sense vergonya per propagandistes de l’extrema dreta, encara que òbviament no tothom els seguira el corrent.
Ara, aquests propagandistes eviten criticar «els polítics» i en canvi el problema són els «vividors», de les organitzacions agràries. «Per aquesta gent, la culpa de tot sempre és del govern de l’Estat, d’Europa, dels globalistes o dels chemtrails, però no assumeixen ni una sola responsabilitat», explica un llaurador que ha seguit tots aquests debats.
Fiasco de les ajudes als llauradors de l’Ajuntament de València
Aquest tampoc és el primer cas de problemes de les ajudes als llauradors de les institucions administrades per Vox. Fa uns dies se sabia que la partida de 500.000 euros que València Activa va destinar a subvencions a l’agricultura –una línia que ja va nàixer amb polèmica– ha quedat en un 80% deserta per les traves burocràtiques i les limitacions de les bases.
Ara, els problemes de Vox amb la gestió no són competència exclusiva d’agricultura. La conselleria de Justícia d’Elisa Núñez també ha estat acusada pels professionals dels serveis d’emergència per preferir els actes propagandístics, mentre la situació de cossos com els de bombers forestals es troba en una situació límit.
