La Gossa Sorda farà una crida per acudir a la manifestació del 25 d’Abril, així ho ha confirmat Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià en la roda de premsa prèvia a la manifestació que s’ha celebrat el aquest dimecres dia 1 d’abril en el Centre de Cultura Contemporània Octubre de València. El grup de la Marina Alta té prevista la seua tornada amb dos concerts un el dia 24 d’abril a Picassent i un altre també al municipi de l’Horta Sud, però en aquest cas el mateix 25 d’abril.
Entre les files del teixit associatiu valencianista hi havia por del que podia suposar enllestir dos actes tan potents el mateix cap de setmana, però finalment, l’entorn del grup es va posar en contacte amb ACPV per afegir-se a la commemoració de la Diada Nacional del País Valencià, segons les fonts consultades per aquest mitjà. El grup liderat per Àlex Seguí i Josep Nadal, recordarà a la fi del concert del dia 24 a Picassent que la gent acudisca a la manifestació del 25A. Les portes al recinte de Picassent s’obriran de forma prèvia al concert, no obstant això, les mateixes fonts asseguren que el grup serà diligent amb l’hora d’arrancar el concert i facilitar així el desplaçament des del lloc de la fi de la manifestació, fins al Centre Multiactivitats de Picassent.
ACPV convoca el 25 d’Abril amb una crida contra les agressions al país
ACPV ha situat la convocatòria en un context de mobilització àmplia davant unes agressions que considera sostingudes. La presidenta de l’entitat, Anna Oliver, va defensar en la nota feta pública que “només des de la unitat, l’organització i la mobilització del conjunt de la societat valenciana es pot fer front a aquestes agressions i avançar cap a un futur més just i digne”. La jornada, a més, s’emmarca en la commemoració dels 55 anys d’història de l’entitat.
Pablo Ramos, representant de València no està en venda, va vincular la protesta del 25 d’Abril amb la situació social i urbanística que es viu després de la dana. Ramos va assegurar que “el que hem patit a la dana ha sigut una agressió” i va denunciar que es continue parlant d’ampliacions de zones comercials i residencials en un moment de reconstrucció. Segons va afirmar, “el govern de la Generalitat (GVA) no té ànima” i “la GVA vol vendre la reconstrucció a les grans empreses”. La intervenció del portaveu va connectar amb les denúncies de la plataforma sobre la turistificació, la pressió immobiliària i la pèrdua del dret a l’habitatge.
Rut Moyano, representant dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER), també va intervenir per denunciar la gestió política posterior a la dana i el model de reconstrucció que, a parer seu, s’està impulsant des de la Generalitat. Moyano va afirmar que “el que hem patit a la dana ha sigut una agressió” i va criticar que, en aquest context, es continue parlant d’ampliacions de zones comercials i residencials. “No entenem que” es plantegen aquestes operacions urbanístiques després del desastre, va assenyalar. A més, va carregar amb duresa contra el Consell i va assegurar que “el govern de la GVA no té ànima” i que “la GVA vol vendre la reconstrucció a les grans empreses”.
Carles Peris, secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, va incorporar a la roda de premsa la denúncia del sector agrari, que també participarà en la mobilització. Peris va advertir que el camp valencià pateix una “doble injustícia”, com a territori infrafinançat i com a sector discriminat per la Política Agrícola Comuna. En aquest sentit, va remarcar que al País Valencià la mitjana d’ajudes per beneficiari és de 4.052 euros, un 58% menys que la mitjana estatal, i va afirmar que aquesta situació obliga els llauradors i ramaders valencians a competir “amb menys suport, amb més costos i amb més exigències”. També va alertar sobre la falta de relleu generacional: de les 100.256 explotacions agràries del País Valencià, el 50% estan en mans de titulars majors de 65 anys, mentre que només el 2,23% corresponen a joves menors de 34. Peris va defensar que el 25 d’Abril també ha de servir per “exigir un finançament just” i “una PAC justa”, i va insistir que la defensa del camp és també una defensa del territori, del medi ambient i de la sobirania alimentària.
La dimensió memorialística de la convocatòria també va tindre pes en la presentació. Ángel González, de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià, va advertir que el moment actual és també de “defensa de la cultura, la llengua i la identitat” i va acusar les institucions de promoure una “política antimemòria i antidrets humans”. González va afegir que hi ha intents de “censurar els autors nascuts fora del País Valencià”, fet que va emmarcar dins d’una ofensiva més ampla contra la pluralitat cultural i democràtica.
El cartell de la jornada vol reforçar eixe missatge de confrontació davant els atacs denunciats. El dissenyador Carles Ubeefe va explicar que ha volgut fer “un cartell per les agressions, contundent i agressiu”, basat en la imatge de “quatre barres i quatre punys”. Segons el material difós per ACPV, la proposta connecta amb la tradició del cartellisme de combat valencià i busca transmetre força col·lectiva davant l’actual context polític i social.
El lema del 25 d’Abril d’enguany “Davant les agressions, som la força del país” i amb una crida a eixir al carrer per respondre als atacs que, segons les entitats participants, afecten la llengua, la cultura, la memòria democràtica, l’habitatge, el territori i el camp. La manifestació tindrà lloc el pròxim 25 d’abril a les 18.00 hores a la plaça de Sant Agustí de València, en una jornada que inclourà també la segona edició dels Premis ACPV 25A i altres activitats reivindicatives.
La jornada del 25 d’Abril incorporarà igualment la segona edició dels Premis ACPV 25A. Enguany, els guardons reconeixeran la trajectòria individual d’Izaskun Arretxe i la dedicació col·lectiva de la Unió de Periodistes Valencians. ACPV, les entitats participants i els col·lectius convidats han coincidit a presentar el 25 d’Abril com una data de resposta compartida. La convocatòria vol convertir la diada en una expressió de força popular davant unes agressions que, segons els promotors, travessen àmbits molt diversos, però responen a una mateixa lògica de retrocés social, cultural i democràtic.
