La Comissió Interdepartamental per a la Recuperació de la Memòria Democràtica, presidida per la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha aprovat aquest dimecres el Pla Estratègic de Memòria Democràtica del País Valencià amb la qual la Generalitat «promou el dret de les víctimes i els familiars al reconeixement, justícia i reparació com a garantia de no repetició».
La reunió s’ha celebrat al Palau dels Català de Valeriola, a València, i ha comptat amb la participació de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, en qualitat de vicepresidenta d’aquesta Comissió, qui ha assenyalat que aquest document «valora la tasca política en la recuperació de la memòria democràtica».
Aquest pla, de duració quadriennal, conté els objectius i prioritats, a més d’establir mesures específiques relatives als treballs d’indagació, localització, exhumació i identificació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
Sis eixos
Els sis eixos en què s’estructura pretenen «cobrir el conjunt de polítiques públiques encaminades al compliment de la Llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Generalitat».
El primer es refereix a les exhumacions i identificació de les víctimes. Sobre aquest tema, està previst la creació d’un mapa de fosses i un banc de dades d’ADN en col·laboració amb Fisabio que permeta elaborar un cens de víctimes. També s’inclou un pla específic de nadons robats per a la seua identificació.
En segon lloc, s’aborda l’eliminació total de vestigis contraris a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes en territori valencià. També es desenvolupa una política d’exhibició del patrimoni relacionat amb la II República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició per a donar a conéixer a la societat valenciana el ric patrimoni existent i dotar d’elements formatius al públic per a conéixer el passat.
Al seu torn, es contempla la protecció del patrimoni bèl·lic, la construcció de monuments i memorials dedicats a les víctimes de la repressió franquista i centres d’interpretació de la memòria democràtica, a més de la creació d’un fons documental sobre memòria democràtica valenciana.
El tercer fa referència a la valoració de la participació de la societat civil en la implementació de les polítiques memorialistes. Per a impulsar la seua participació en l’elaboració de les polítiques de memòria es posarà a la disposició de la ciutadania les plataformes ja existents de participació com a GVA Participa i la nova web de Memòria Democràtica.
El quart eix aborda un element «essencial» de les polítiques de memòria democràtica com és la reparació i reconeixement de les víctimes del franquisme. El primer objectiu és la creació d’oficines d’atenció i ajuda a les víctimes que cobrisquen el territori valencià. També s’aborda com a proposta innovadora l’impuls d’una iniciativa legislativa de modificació del Codi Penal per a introduir el delicte d’apologia del franquisme, de la mateixa manera que es recull el d’enaltiment del terrorisme en l’article 578 del Codi Penal espanyol.
Aquesta iniciativa es canalitzarà mitjançant la capacitat d’iniciativa legislativa de les comunitats autònomes al Senat. Així mateix, es pretén eliminar en el territori valencià qualsevol acte d’exaltació del franquisme o d’ofensa a les víctimes. En aquest apartat, s’inclou al seu torn la creació d’una Comissió de la Veritat, la Justícia i la Reparació del País Valencià.
El cinqué eix s’orienta a l’ensenyament de la memòria democràtica en l’educació reglada. En el marc d’aquest pla, s’introdueix l’estudi de la repressió franquista en els temaris de l’Ensenyament Secundari Obligatori, Batxillerat i Formació Professional. Està prevista la creació d’un pla específic d’ensenyament dels valors democràtics des del coneixement del passat, elaborat per experts en la matèria i al mateix temps en didàctica i pedagogia. En l’àmbit universitari es fomenta la creació de càtedres de Memòria Democràtica amb la finalitat de convertir les universitats valencianes en referents en l’estudi d’aquest període.
L’últim dels eixos aborda les diferents actuacions de col·laboració, coordinació i cooperació al País Valencià i també amb l’Estat i altres comunitats autònomes per a compartir les millors pràctiques en memòria democràtica.
Al seu torn, la nova pàgina web de Memòria Democràtica es converteix en una «finestra de difusió» de les polítiques i pedagogia de la memòria, de continguts i documents d’interés tant per al públic general, com per a l’especialitzat i, en definitiva, «una referència de l’acció del Consell».
