Organitzat per l’Associació Valenciana de Meteorologia, s’ha fet a Aldaia la jornada “DANA 29-O, Causes, impactes i lliçons“. Amb voluntat científica i didàctica diferents conferències i una taula redona final han posat context, dades i reflexions a les inundacions provocades per la dana del passat 29 d’octubre de 2024, amb gran assistència de públic, tant especialista com veïnat de la comarca de l’Horta Sud.
En la primera conferència del matí, Rafa Armengol, doctor en Geografia i meteoròleg, ha fet un repàs d’episodis d’inundacions i barrancades citant les de 1735, 1775, 1864, 1897, 1957, 2000 i 2024. Per a Armengol en les obres d’enginyeria hidràulica cal tindre en compte aquests episodis històrics perquè són els que trenquen amb les mitjanes de les estadístiques i ens poden ajudar a augmentar la protecció de la ciutadania. En el torn de preguntes s’ha plantejat la primera incògnita: com pot ser que l’any 1957 la ciutadania fora avisada fins i tot amb sirenes i en 2024, amb molts més mitjans, només reberen un avís tardà i obsolet.
Aquesta pregunta en part l’ha contestat José Àngel Núñez, cap de Climatologia d’AEMET, en la seua intervenció “Claus meteorològiques i climatològiques d’una catàstrofe“. Per a ell les coses que no sabem ens fan actuar amb més prudència que quan creiem que sabem prou, per això l’any 1957 s’aprofitaren tots els mitjans que es tenien per a previndre tant com pogueren a la població.
Núñez considera que el factor humà és molt important, tant en l’observació dels fenòmens meteorològics com en la gestió de les emergències. Actualment, la meteorologia no pot predir quanta aigua plourà, només pot definir uns llindars -com el de pluja de més 180 l/m² en 12 hores- a partir del qual es considera perillós i eixe registre fou amplament superat durant el 29 d’octubre de 2024. És el factor humà el que, sabent això i observant el que plou amb els aparells de mesura automàtics, pot fer una bona gestió de les emergències.
La tercera conferència del matí a càrrec de Carles Sanchis, doctor en Geografia i investigador de la UPV, ha explicat com és l’estructura i desestructuració de la xarxa hidrogràfica, focalitzat en la zona de l’Horta Sud, on sempre han existit barrancs i rambles amb trajectes més profunds i definits i altres que han acabat ocults per llargs períodes sense avingudes importants i l’acció de l’ésser humà. Sanchis ha mostrat exemples de com la toponímia ens dona pistes d’antics barrancs, rambles o aiguamolls: parc de la Rambleta a València o l’avinguda de la Rambleta de Catarroja. També ha posat dos exemples oposats d’obra pública: per una banda, el Pla Sud del riu Túria que ha salvat la ciutat i ha condemnat els pobles de l’Horta Sud, mentre l’A-38 entre Sueca i Sollana s’ha construït en alt perquè no siga una barrera en cas d’inundació.
Per completar el matí, Enrique Moltó, doctor en Geografia i professor de la Universitat d’Alacant, ha parlat de la dana del 29-O en un territori desordenat. Considera que és complicat actuar en un espai tan construït com l’Horta Sud, però es fan molts treballs d’investigació que poden aportar solucions i no són aprofitats. Moltó considera que construir el que ja existia és un error i que on més es pot incidir és en la necessitat que la ciutadania conega el territori on viu, els riscos que té i que faça molta formació a xiquets i grans per a saber actuar en cas d’emergència.
A la vesprada s’ha fet un passeig pel tram urbà de la rambleta de la Saleta d’Aldaia on el periodista de Meteored Juanjo Villena ha explicat com el caixer va fent-se estret i com això ha afectat els carrers limítrofs en les inundacions de 1957, 2000 i 2024.
S’ha continuat de nou al TAMA amb la intervenció –Cronologia d’un desastre anunciat– de la cap de meteorologia d’À Punt Mèdia Victòria Rosselló on ha explicat com es va fer una previsió dins el termini i en la forma escaient que no podia evitar els danys materials, però que sí que, amb les decisions correctes en la gestió de l’emergència, podia haver evitat la majoria de les víctimes mortals. La visualització d’un vídeo amb les intervencions en À Punt Mèdia dels diferents meteoròlegs el dia de la dana demostrava la gran quantitat d’informació emesa i desaprofitada per les autoritats.
Una persona del públic ha aprofitat per a preguntar d’on havia eixit la previsió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que la tempesta a partir de les 18 h se n’aniria a la serra de Cuenca. Rosselló ha dit desconéixer-ne l’origen.
Finalment, s’ha conclòs la jornada amb una taula redona amb alguns dels ponents als quals s’ha afegit Ana Camarasa-Belmonte, catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València, que, entre les moltes aportacions que ha fet, ha incidit, coincidint amb la resta de presents en la taula, en la necessitat d’educar i formar a tota la població perquè conega el lloc on viu, com ha d’actuar en cas d’inundació, com aplicar l’esperit crític per a triar fons fiables d’informació i com utilitzar les fonts d’informació, a més que s’establisquen protocols d’actuació, sistemes d’alerta i que es facen simulacres periòdicament.
