La fiscalia ha recorregut la pena de tres anys i tres mesos d’internament per a l’home que va assetjar l’artista Paula Bonet. Segons ha avançat eldiario.es i ha confirmat l’ACN, el ministeri públic diu en el seu recurs que la sentència va caure en un error en la valoració de la prova, en considerar que no es pot aplicar cap atenuant o eximent per alteració psíquica, ja que les pericials psiquiàtriques no ho avalen. La fiscalia demanava inicialment tres anys de presó i l’acusació particular en demanava quatre, però amb indemnitzacions molt superiors. La sentència diu que l’home patia un trastorn mental erotomaníac.
Un jutjat de Barcelona va condemnar l’home també a un any de llibertat vigilada i tractament psiquiàtric extern, així com deu anys de prohibició d’aproximació o comunicació amb la víctima. Víctor G.T. va ser condemnat pels delictes d’assetjament, amenaces, coaccions i trencament de mesura cautelar amb l’eximent d’alteració psíquica, i haurà d’indemnitzar la víctima amb prop de 4.000 euros.
Segons la sentència, des d’almenys el juliol del 2019 el condemnat es va interessar per l’artista i, «sense haver mantingut cap mena de relació prèvia, va començar a imposar la seua presència i a buscar la seua proximitat acudint al local on feia la seua feina com a escriptora, pintora i il·lustradora amb la intenció de veure-la i saber d’ella». Cap a quarts de sis de la vesprada d’un dia de finals de juliol, l’home es va presentar al taller quan ella rebia uns alumnes i va verbalitzar l’interés per conéixer-la. Davant d’això, Bonet va reaccionar amb «cautela», ja que no li constava que fora alumne seu. Li va demanar que marxara, però l’acusat va reaccionar abraçant-la de colp i volta. Bonet va aprofitar per a desplaçar-lo fins que va aconseguir que se n’anara del local.
Des d’aleshores, l’home va tornar diverses vegades al taller, encara que Bonet no hi fora, i li repetia a ella i les seues alumnes i treballadores que tenia interés a conéixer l’artista i parlar amb ella. Bonet sempre s’hi va negar, però l’home continuava a la zona d’entrada o a prop del local durant hores.
Entre finals de juliol i finals de novembre, l’home li va enviar diversos correus electrònics reclamant la seua atenció, però Bonet li va respondre que la deixara en pau o el denunciaria. Paral·lelament l’home va acudir als mateixos actes públics que Bonet com presentacions de llibres, exposicions, concerts o xerrades. L’home li feia preguntes en públic, la mirava fixament o passava reiteradament pel seu costat.
El matí del diumenge 26 de gener del 2020, mentre Bonet estava en un taller amb les seues alumnes, l’home va colpejar el vidre de la porta d’entrada reiteradament i va preguntar per Bonet amb insistència, alçant i abaixant la persiana i fent besos al vidre mentre mirava Bonet. L’artista va gravar l’escena amb el seu telèfon mòbil, però l’home no va marxar fins que cap a quarts de tres de la vesprada es van presentar els Mossos d’Esquadra, alertats per Bonet, i el van convéncer que marxara.
Amb el confinament domiciliari decretat per la pandèmia, l’assetjament físic es va acabar, però va continuar a través de les xarxes socials amb missatges de contingut «inconnex, inquietant i pertorbador, reveladors de la seua obsessió per ella i de la seua pretensió de mantenir algun tipus de relació». Quan es va acabar el confinament domiciliari, l’home va tornar a apropar-se a ella, deixant-li missatges i objectes al taller i deixant clar que continuava controlant els moviments. Així, li va deixar poemes, un ram de flors seques, una rosa, però també una nota amb la signatura de «V» i «el violador», o un ninot de plàstic en forma d’anguila tallat en trossets, en referència a un projecte de Bonet anomenat L’anguila.
El 16 de setembre del 2020 l’home va escriure a Bonet per Twitter i li va dir: «Val més que no tornes a trepitjar la meua ciutat, perquè com em creue amb tu t’escanyaré i t’esquarteraré». «Deixaré els ulls pel final i em guardaré els mugrons en una carmanyola pel meu propi gaudi», afegia. «Si ho prefereixes, pots suplicar clemència a aquest violador, assetjador i psicòpata, només seràs violada després de patir una pallissa eterna», concloïa, entre altres frases amenaçadores.
Davant d’aquest assetjament i amb la por de ser agredida, Bonet va alterar la seua activitat professional i pública. Va canviar de rutines i trajectes, va canviar de taller i va augmentar les mesures de seguretat. El 30 de setembre del 2020 un jutjat de Barcelona va dictar mesures cautelars d’allunyament i prohibició de comunicació amb la víctima. Des del 10 d’octubre Bonet va iniciar un tractament psicològic per ansietat.
El 20 i el 23 d’octubre següents l’home va tornar a escriure a Bonet per Twitter i a finals de novembre va irrompre en una xerrada en línia on va fer diversos comentaris a l’artista, identificant-se amb nom i cognoms.
Al desembre va demanar a Bonet participar en un taller i es va presentar al local amb un ram de flors. Va estar allà fins que Bonet va aparéixer al vespre i va insistir a entrar. Tot i que la policia el va intentar convéncer de marxar, no ho va fer, i Bonet i dues alumnes es van quedar a dormir al local. Ja de matinada, l’home va continuar cridant des del carrer.
Segons la sentència, l’acusat patia un trastorn mental diagnosticat com a deliri erotomaníac encapsulat, que «condicionaven per complet la seua voluntat». «Vivia una realitat paral·lela que envaïa el seu pensament i el seu comportament, fins a límits irracionals, impossibilitant-lo per actuar d’acord amb una comprensió normal», diu la magistrada en la sentència. Aquesta malaltia no té cura, però pot controlar-se mitjançant un tractament i medicació.
