La festa de Santa Àgueda, el 5 de febrer, se celebra en moltes poblacions del País Valencià. Aquesta possible herència de les Matronalia romanes, que té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones, és un pas previ al Carnestoltes.
Les antigues Matronals commemoraven el Rapte de les Sabines per part dels primers romans i durant aquestes celebracions, les dones gaudien de plena llibertat i se’ls concedia el dret de prendre iniciatives sexuals o agressions envers els homes, que quedaven exclosos dels festeigs. El costum d’inversió dels rols socials ha perviscut en alguns llocs.
Santa Àgueda, coneguda en altres indrets també per Agda o Àgata, és la patrona de les dones en general i molt especialment de les que estan a punt de parir. També és la patrona dels campaners, de les bugaderes i rentadores de riu i d’alguns pastors del Pirineu. En molts pobles també se la considera l’advocada contra els incendis. En l’actualitat se l’invoca perquè protegisca les dones dels perills que les amenacen, especialment dels maltractaments, i també de les malalties més freqüents, com ara el càncer de pit.
Així, per exemple, a Benicàssim (la Plana Alta), clou les festes patronals, compartides amb Sant Antoni Abat, una romeria a l’ermita de la santa, situada a quatre quilòmetres, al lloc on, segons la tradició, Violant de Casalduch, filla del baró de la Pobla, va concedir el 1603 als veïns de la vila la Carta Pobla. També dona nom a les Agulles de Santa Àgueda, cinc cims muntanyencs punxeguts, enllaçats i alineats en direcció nord-est, que formen part del Parc Natural del Desert de les Palmes.
A Catral (el Baix Segura), cada 5 de febrer, el barri de Santa Àgueda, on es troba l’ermita de la santa, a la vora de la séquia Major, es fa una fira on es poden comprar les típiques «bolicas» de Santa Àgueda, i tot tipus de llaminadures, entre les quals predomina el torró. La forma peculiar de comprar es diu «la pesà», que consisteix en un paquet de dolços de totes classes que es regala a una persona estimada. El nom deriva de la mesura de pes que es col·loca en un costat de la balança mentre a l’altre es posa torró o dolços fins que s’assoleix l’equilibri.
Abans, el dia 4, la imatge es trasllada davant d’una gran multitud de devots que han fet promeses, fins al temple parroquial dels Sants Joans, on pernocta per eixir, després d’una missa solemne i acompanyada per les autoritats, en romeria fins a l’ermita. En la processó, les dones porten ciris i els homes cremen pirotècnia («ruedas»). Entre els exvots que dipositen els romeus que agraeixen algun favor, destaquen les figures de cera que representen pits femenins.
A Xèrica (l’Alt Palància), on l’església està dedicada a Santa Àgueda, a més dels actes religiosos, es duu a terme la tradicional «bacalà», un sopar comunitari en què es reparteix als assistents pa, nous, bacallà i vi. A més, es fa l’espectacular i perillós «vole», un gran volteig de campanes.
Perquè, com hem dit adés, és la patrona dels fonedors de campanes i de vegades dels campaners. També havia tradicions relacionades a Catí (el Maestrat), on el joves tocaven la campana fins a l’alba, i a Vilafranca (els Ports), on els bronzes repicaven des de la vespra.
D’altra banda, el refranyer fa referència a la festivitat en relació amb les faenes agrícoles: «A Santa Àgueda, planta l’alfàbega».
