La fatiga és el símptoma persistent de Covid-19 més comú en diferents variants del virus, segons han comprovat un grup d’investigació liderat per la Universitat Rei Juan Carlos (URJC) i en el qual participa la Universitat de València.
Els experts, el treball dels quals ha sigut publicat en la revista Pathogens, han comparat els símptomes a l’inici i sis mesos després de tres grups de pacients infectats amb diferents variants (Wuhan, alfa i delta) del SARS-CoV-2 que van requerir hospitalització.
«En mantindre’s constant a través de les variants, pot ser un dels criteris clínics clau per a la definició d’aquesta malaltia. No obstant açò, la gran quantitat de símptomes associats amb el SARS-CoV-2 complica establir un únic criteri diagnòstic», ha dit el catedràtic del Departament de Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Rehabilitació i Medicina Física de la URJC, César Fernández de las Peñas.
Segons l’estudi, els pacients infectats amb la variant de Wuhan van tindre de mitjana més símptomes en la fase aguda de la malaltia que la resta de variants, sent febra, dispnea (dificultat per a respirar) i símptomes gastrointestinals els més comuns, mentre que amb la variant delta hi havia més cefalea i anòsmia (pèrdua d’olfacte).
Segons el parer del doctor, la presència d’anòsmia en la variant delta determina que no s’hauria de parlar d’una gripalització del SARS-CoV-2. «Aquestes diferències s’han observat en la clínica al llarg de les diferents onades, però hem sigut els primers a comparar-los de manera sistemàtica en un estudi científic», ha destacat.
Per a dur a terme l’estudi, els investigadors van revisar les dades dels 200 pacients durant la seua hospitalització. Al cap de 6 mesos del quadre agut, es van realitzar entrevistes telefòniques per a conéixer la situació i simptomatologia d’eixes persones després de l’hospitalització. La fatiga va tindre una persistència similar en els tres grups de pacients, encara que van existir múltiples símptomes amb totes les variants del virus.
Aquells infectats amb la variant de Wuhan, tenien un major nombre de símptomes persistents (3 enfront de 2 de la resta de variants) i la dispnea va ser el més freqüent. Els pacients amb delta van reportar més alopècia. «Pareix que la incidència de COVID persistent pot ser menor tal com passa el temps i davant la presència de noves variants com ómicron, probablement condicionat per la vacunació, però segueix sent un problema greu donat el gran nombre de contagis que ocorren», ha argumentat l’investigador del Departament de Medicina de la UCM i coautor del treball, Juan Torres Macho.
A més de la URJC i la UCM, en la investigació han participat l’Hospital Clínico San Carlos, la Universitat Complutense de Madrid (UCM), la Universitat de València, l’Hospital Universitari Infanta Leonor-Virgen de la Torre i la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).
