RedactaVeu / EP / Sueca.
La parella valenciana preadoptiva de Joan, un xiquet de quatre anys a qui, per ordre judicial, van haver de lliurar recentment a la seua mare biològica, resident a Astúries, ha passat 24 hores sense tenir notícies del menor, sense saber on està ni com es troba i lamenta profundament que se li tracte “com un io-io”. “Estem fent les coses molt mal”, ha lamentat.
Els pares preadoptius, Alberto Bordes i Noelia Estornell, estan profundament afectats i no han pogut dormir en tota la nit del dilluns després que, despús-ahir al matí, deixaren Joan en la Comandància de la Guàrdia Civil de València perquè el lliuraren a la seua mare biològica, una jove de 19 anys a la qual se li va retirar la custòdia “per embriaguesa i per mala vida”, segons va denunciar l’advocat de la família valenciana.
No obstant això, un informe psicològic incorporat recentment al procediment que indicava que la mare biològica era apta per a cuidar al seu fill va canviar el rumb de les coses i un tribunal de l’Audiència d’Oviedo va obligar la família preadoptiva a retornar a Joan, a qui van rebre amb 18 mesos.
“Aquest és el criteri d’una persona –en referència al psicòleg– que ens ha arruïnat la vida i diu que aquesta xica –la mare biològica– està ara en condicions d’estar amb el xiquet”, ha lamentat Alberto en declaracions a Europa Press. I va més enllà. Ha criticat que un xiquet “vaja d’un dia a un altre a un lloc on no el coneixen sense, ni tan sols, fer unes visites prèvies. I tampoc pot ser, crec jo, que ens obliguen a executar una sentència que no és ferma –la resolució de l’Audiència està recorreguda davant el Tribunal Suprem– quan estem parlant del benestar d’un xiquet, perquè probablement el Suprem decideix una altra cosa, que espere que siga així”, ha indicat.
“Estem tractant un xiquet de quatre anys, que respira, que té sentiments, com si fóra un io-io i estem fent les coses molt mal”, ha lamentat el pare preadoptiu. “Li estan fent molt de mal i a nosaltres, per descomptat, també”, ha agregat.
Al seu entendre, el “lamentable, el trist, l’absurd de tot açò és trencar a la família, la marxa del xiquet quan encara hi ha instàncies que han de decidir sobre el seu futur”. “No té cap sentit, açò no hi ha qui ho entenga ni qui ho defense”, ha asseverat.
Alberto ha explicat que Joan s’havia adaptat perfectament a València: “És faller, va al col·le, té els seus amics, la seua família, els seus avis… Nosaltres estem destrossats, però darrere de nosaltres hi ha una tragèdia enorme”.
“Li vam dir que anàvem a lluitar per ell”
Uns dies abans que hagueren de lliurar Joan, els seus pares preadoptius li van explicar que havia de tornar a Astúries. Ahir, el dia fixat, el menor “es va alçar a les 7.45 hores quan portava tot el mes alçant-se tard. “Li vam dir que el volíem molt, que havia d’anar-se’n amb altres persones de manera temporal, perquè volem i pensem que serà així, i li vam dir que anàvem a lluitar per ell i que prompte estaríem una altra vegada junts”.
La reacció inicial del menor va ser de negació, “es tapava les oïdes, no volia escoltar el que li estàvem dient i, després, l’expressió dels seus ulls mostrava empipament amb nosaltres i açò és el més trist i el que més portem dins”, ha assenyalat Alberto.
Des que el van lliurar en Comandància, no han sabut res del menor: “Hui –per ahir dimarts– hem tingut el primer contacte amb les tècniques de la Conselleria d’Astúries i elles encara no sabien res”, ha asseverat. “Nosaltres vam portar a la Comandància la seua targeta de la Seguretat Social i ells –família biològica– no van preguntar en cap moment si el xiquet tenia algun tipus d’al·lèrgia, algun problema, què desdejuna… Vam proposar un cara a cara però van considerar que no havien de fer-ho”, ha lamentat.
Alberto espera que Joan “estiga bé”perquè “el que ens importa és que ell estiga bé, a part que açò se solucione”. “La nostra vida canviarà i ha canviat”, ha indicat, i ha demanat al Suprem que resolga aquesta situació com més prompte millor: “Espere que, com a mínim, ja que el dany ja s’ha fet, la reparació siga ràpida. Perquè marxa enrrere no té”, ha expressat el pare després de comentar que no havien dormit en tota la nit. “Hem passat la nit abraçats cadascun a un peluix o al seu coixí. Molt mal”, ha indicat molt emocionat.
“Si la mare biològica vol, obrim les portes”
Noelia, la mare preadoptida, ha aprofundit en aquesta línia i ha assenyalat que la jove d’Astúries “no sap res de Joan, ho desconeix tot. Almenys, a nosaltres, no ens ha preguntat res, ni al meu advocat”. “Nosaltres –ha afegit– no tenim gens contra ella, simplement demanem que no ens arrabassen al nostre fill i. si ella realment ho vol, li obrim les portes de la vida de Joan”, li ha oferit.
“Entenc que ella és la seua mare biològica, però nosaltres som la seua família perquè l’hem criat”, ha dit entre llàgrimes. Ha mostrat el seu desig que el Suprem entenga i defense l’interès del menor “i veja on està millor”. “Té la seua família, el seu col·legi, que havia d’haver començat ahir i no va començar, els seus amics, els seus cosins, els seus avis… Allí no sabem el que té”.
El xiquet, ha lamentat Noelia, “no entén per què està ací tan feliç tant temps i ara l’hem deixat anar-se’n. No ho entén perquè té quatre anys. Estem impotents totalment perquè ningú veu l’aberració que està passant, o si la veuen, no volen actuar. No ho sé”.
