La família del jurista, escriptor, humanista i historiador Rafael Altamira (Alacant, 1856 – Mèxic DF, 1951) ha signat els poders davant de notari perquè una funerària exhume les restes mortals del també literat i de la seua esposa Pilar Redondo i que siguen traslladats des del cementeri de Mèxic Districte Federal al del Campello (l’Alacantí).
L’Ajuntament del Campello ha destacat que es tracta d’«un pas més en el llarg i complicat procés administratiu» que comporta traslladar les restes d’Altamira i Redondo, perquè puguen reposar al costat dels seus pares i sogres. Els poders per a exhumar els cossos estan subjectes a les disposicions emanades del Tribunal internacional de la Haia per a aquests casos.
Després d’aquest tràmit, la funerària especialitzada pot iniciar l’exhumació, incineració i enviament al Campello de les urnes. Els poders ja es troben a Mèxic i els ha signats María Luz Altamira García-Tapia, neta major de Rafael i Pilar, que a més és la familiar més pròxima amb vida.
A partir d’ara, l’Ambaixada d’Espanya a Mèxic supervisarà el procés i únicament queda pendent que les administracions pertinents activen els protocols perquè el trasllat es faça «com més prompte millor».
L’alcalde de la localitat, Juanjo Berenguer, va proposar aquesta causa, que ha tingut el suport de tots els partits polítics del consistori. A més de l’Ajuntament, s’han compromés a assumir gestions i despeses la Generalitat Valenciana i la Diputació d’Alacant.
Altamira i el Campello
L’objectiu és, precisament, que Rafael Altamira repose al municipi al qual està plenament vinculat. Ell mateix va reconéixer, en una entrevista al diari El Día el 1935, que «quan se m’aparte de la vida oficial em retiraré al racó dels meus amors més grats, al Campello».
La vinculació d’un dels juristes més rellevants de la història –va ser el primer de l’estat espanyol a formar part de l’anomenat hui Tribunal Internacional de la Haia– és ben clara. Els seus pares, José Altamira i Rafaela Crevea, estan enterrats al poble, que fa anys va batejar amb el seu nom un carrer, la biblioteca municipal i un col·legi públic. També va acordar posar el nom de la seua neta, la literata Pilar Altamira, a una plaça.
Després d’esclatar la Guerra Civil el 1936, Rafael Altamira va ser detingut a Vitòria –ciutat ocupada pels franquistes des del primer moment– quan intentava fugir de l’Estat malgrat posseir immunitat diplomàtica. El 29 d’agost se li va permetre abandonar el territori estatal i després va arribar a Holanda per a continuar amb el seu treball de jutge permanent de l’alt tribunal, però la invasió alemanya dels Països Baixos el 1940 el va obligar a refugiar-se a la ciutat francesa de Baiona.
Allí va restar fins al 1944, any en el qual va haver d’eixir de nou a causa de l’avanç de les tropes nazis. Després d’una breu estada a Portugal va ser convidat per Fundació Carnegie a impartir un curs a la Universitat de Colúmbia de Nova York. Un accident amb trencament de maluc durant el viatge el va forçar a canviar de destinació i a instal·lar-se definitivament a Mèxic, on estaven exiliades les seues dues filles, Pilar i Nela. Altamira va morir l’1 de juny del 1951 i va ser enterrat al cementeri central de Mèxic D.F.
