Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Les dones utilitzen menys la bicicleta a les zones de València on hi ha menys carrils bici, mentre que en aquelles on hi ha més densitat de vials, el biaix de gènere es redueix.
La Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València, impulsada pel centre d’innovació Las Naves, ha presentat aquest dimecres un estudi sobre l’ús del carril bici i del servei públic de bicicletes de la ciutat de València els anys 2020 i 2021.
L’estudi ha mostrat com deficiències en algunes zones de la xarxa de carril bici, junt amb altres factors, generen un menor ús de la xarxa en aquests punts. A més, la investigació revela que entre les persones que abandonen el seu ús en aquestes zones estan particularment representades les dones.
És a dir, el biaix de gènere que ja s’aprecia en el conjunt de la xarxa, s’accentua a les àrees amb una xarxa pitjor de carril bici, com ara la Ronda Sud, la Ronda Nord, Pérez Galdós, Benicalap o l’avinguda del Port, entre d’altres.
D’aquest biaix de gènere, d’altra banda, l’informe assenyala una nota positiva: en les noves generacions s’observa un ús més equitatiu de la xarxa. En tot cas, d’aquesta evidència s’extrauen, a més, conclusions i recomanacions molt clares, en la mesura en què les dades empíriques validen la importància d’una xarxa densa i ben emmallada per atraure no només ciclistes, sinó més persones usuàries de col·lectius en què raons socials o de percepció del risc incideixen particularment.
D’altra banda, també s’hi fa patent un biaix d’edat en el conjunt de la xarxa: el perfil de les persones que s’hi observen és majoritàriament jove i les persones majors de 51 anys estan infrarepresentades.
Aquestes dades mostren la necessitat d’implementar millores a la xarxa que «atraguen aquells perfils més sensibles a les condicions i, molt probablement, la importància de completar aquestes accions amb altres de sensibilització i formatives, així com amb la garantia d’espais per a la mobilitat per als vianants, més important en aquestes generacions que la que fa ús del carril bici».
Així mateix, la Càtedra ha destacat la creixent importància del patinet com a mitjà de mobilitat amb cada vegada més acceptació, i el notable èxit de la xarxa de carrils bici de la ciutat a l’hora d’atraure usuaris que els fan servir, en part gràcies a la reducció dels possibles conflictes associats al seu ús que suposa l’existència d’una xarxa densa i de qualitat.
