Segons explica Naomi Klein a La doctrina del xoc, els defensors del capitalisme del desastre veuen les zones devastades com una “pàgina en blanc”, una terra verge on edificar la seua utopia de capitalisme pur sense cap tipus de constrenyiment fiscal, ambiental, sindical o qualsevol altre tipus de regulació. Aprofitant el xoc produït per la catàstrofe, aquest és el millor moment per eliminar d’una plomada tota la legislació o estructura redistributiva que, en una situació normal, trobaria grans resistències.
És el que ha passat al País Valencià amb la dana?
L’arribada del PP i Vox a la Generalitat el juny del 2023 prometia la derogació de les tímides normes que el Botànic havia impulsat per tal de protegir mínimament el territori i també redistribuir, ni que siga mínimament, els beneficis de la construcció i el turisme. Ni PP ni Vox s’amagaven que el seu pla econòmic fonamental era tornar a unflar la bombolla immobiliària d’inicis dels 2000 de la qual tants bons records tenien. Així, una de les primeres mesures del nou Consell va ser eliminar la taxa turística voluntària que havia aprovat el Botànic després de moltes resistències del PSOE. Si fins llavors, els ajuntaments podien decidir si feien pagar als turistes les despeses extres en serveis que les seues visites generaven, amb el nou Govern s’eliminava aquesta possibilitat. La llibertat d’escollir promesa hauria de ser en altres qüestions.
Aquest, però, només era el primer pas. La nova Llei de Costes, que reduïa la distància per edificar de 500 a 200 metres de la línia del mar, va aprovar-se el 29 d’octubre del 2024. Encara que va ser una casualitat, és significatiu que Les Corts aturaren tota la seua activitat menys els treballs de la comissió que havia d’aprovar aquesta llei. Amb tot, aquests canvis legislatius no serveixen com a exemple de “doctrina del xoc” ni tampoc, recordem-ho, van patir una gran oposició social.
El Decret Simplifica i la Llei de l’Horta
Els dos grans canvis legislatius aprovats després de la dana van ser la Llei 6/2024, de 5 de desembre, de simplificació administrativa, més conegut com el Decret Simplifica, que entre altres coses buida de continguts la Llei del Canvi Climàtic del Botànic i facilita les noves promocions immobiliàries, a més d’importants retallades del sector públic, promovent les externalitzacions i les privatitzacions, en la línia del que s’explicava en el primer i segon article d’aquesta sèrie.
El segon va ser la derogació parcial de la Llei de l’Horta, incrementant la desprotecció del territori i eliminant les traves a la construcció en terrenys inundables. Aquesta segona és la més interessant, ja que, en primer lloc “sorgeix d’una mentida, que és que la Llei de l’Horta era la responsable de paralitzar les obres d’ampliació del barranc del Poio”, explica Marc Ferri, de Per l’Horta. La segona és que facilita l’eliminació del terreny d’horta que és precisament l’encarregat històric de fer d’embornal natural en cas d’inundació. Ha estat, precisament, l’asfalt de moltes àrees d’horta el que va empitjorar les conseqüències de la barrancada del 29 d’octubre del 2024. Aquest seria doncs, un exemple de manual d’aplicació de la “doctrina del xoc”.
“Cal tenir en compte -matisa Ferri- que la reforma de la Llei de l’Horta ja estava decidida d’abans de la dana i si bé aprofiten la barrancada per a justificar el canvi, amb la mentida aquella de les obres del barranc, està per veure si amb la dana, la resistència a la desprotecció ha estat major o menor”.
Sense tenir una bola de cristall que ens permeta saber el que hauria passat en una realitat paral·lela, la tesi d’aquest activista és interessant: “Si bé ells intenten aprofitar la dana per blindar les seues decisions, es troben amb un nivell de mobilització, derivat de la seua gestió criminal, que els qüestiona més que mai. A més, el seu argumentari és molt reversible i molta gent pren consciència de la importància de l’horta per a protegir-se de noves inundacions”.
Així doncs, segons aquesta tesi, la catàstrofe no hauria funcionat com a apagador de la protesta ciutadana, sinó que hauria tingut l’efecte contrari, fent que molta més gent qüestionara els nous canvis legislatius, ara bé, sense tenir la força suficient com per aturar-los.
Especulació en el terreny destruït
Uns altres que sí que han vist una “oportunitat” de negoci en les zones afectades per la dana han estat els inversos immobiliaris. Hi ha hagut els casos més extrems, com els comercials de Tecnocasa que durant els dies justament posteriors a la barrancada i disfressats de voluntaris que feien valoracions de danys gratuïtes, intentaven adquirir les cases a preus per davall del mercat. Però aquesta actuació no ha estat una anècdota, sinó simplement la versió més descarnada d’un moviment més ampli en la mateixa direcció.
José Antonio Solero, directiu de la gestora de capital White Investing definia la situació en les zones afectades en una entrevista en un portal especialitzat: “En algunes zones, hi haurà una major cautela per part dels inversors, mentre que en unes altres [en referència a les afectades per l’aigua] s’obriran oportunitats per a projectes de reconstrucció i revaloració d’actius”.
El resultat és que un any després de la barrancada, el preu de l’habitatge a l’Horta Sud no ha parat de créixer, amb xifres rècord a municipis com Aldaia, Alfafar, Manises, Paiporta i Picanya, mentre que Catarroja ha vist una pujada de l’11,7% anual i un 29,2% més en el conjunt de la comarca. Tampoc s’han fet esperar els anuncis de noves promocions immobiliàries en el terreny “alliberat” pels canvis legislatius del Consell, com el camp de golf i les 6.200 cases previstes en una zona del Puig qualificada com a inundable pel Patricova..
Amb tot, també en aquest camp, la mobilització popular explicada per Ferri ha estat clau a l’hora d’evitar que els especuladors pogueren ampliar la seua part del pastís. Una aliança de col·lectius ecologistes i de defensa del territori, ONGs i associacions de consumidors van recollir més de 200.000 euros per tal d’ajudar els llauradors afectats a poder recuperar les parcel·les i mantenir la seua activitat. El resultat és que no hi ha notícies de llauradors professionals que hagen abandonat els seus camps després de la barrancada, evitant així que una part de l’horta productiva siga presa de les constructores. Fa pocs dies, la Generalitat aprovava l’eliminació de la partida destinada, precisament, a evitar que els llauradors afectats abandonaren la seua activitat.
Tot val per a la “reconstrucció”
Amb tot, la construcció i l’especulació immobiliària no són els únics sectors que han vist una oportunitat en el desastre. Les presses per a la recuperació econòmica de les zones afectades han estat el context perfecte per tractar d’implantar nous projectes que amb anterioritat potser no hagueren estat tan ben rebuts.
El cas més exemplificador és el projecte d’un centre de dades a Picassent, associat a diferents macroparcs fotovoltaics per alimentar-lo i que podria posar en risc l’Albufera pel seu consum d’aigua.
Un altre cas podria ser l’ampliació de la V-30, una obra com a mínim discutible i que no té cap relació amb la dana, però que ha estat inclosa en el Pla Endavant i que està previst que es finance amb els fons de la reconstrucció. Paradoxalment, va ser l’efecte barrera d’aquesta infraestructura una de les causes que les conseqüències de la barrancada foren més destructives.
