La direcció d’informatius d’À Punt, que ara ostenta Josep Magraner, va decidir restringir accessos a dos continguts, web després de la filtració a TVE del vídeo amb so gravat a l’edifici d’emergències el dia de la dana en la reunió del CECOPI, segons ha confirmat Diari la Veu. A més a més, ara “costa més” l’exportació en el sistema de vídeo Dalet.
“Han fet que un periodista accedisca només a un contingut en dues accions puntuals”. Abans no era així. I a més, ara queda constància de qui ha exportat segons quin vídeo d’aquesta manera s’incrementa el control”, apunta una de les fonts consultades per aquest mitjà per confirmar la informació. Amb aquesta actualització, quan una persona exporta un vídeo, com seria el cas del vídeo de la filtració del CECOPI, en el programa Dalet d’edició de vídeo “costa més fer-ho”.
À Punt nega l’augment del control. “No és cert que hi haja cap represàlia de la direcció d’Informatius cap a algun membre de la Redacció. La Direcció d’À Punt nega que hi haja continguts dins del sistema Dalet que estiguen restringits a algunes persones. L’accés al sistema d’autoedició està obert a tota la redacció de la casa de manera completa i lliure. Tots els periodistes d’À Punt operen amb llibertat per complir la seua tasca diària d’informar. A més és tècnicament impossible limitar l’accés a les persones que operen dins del sistema Dalet. Les mesures de seguretat i control per a saber si algú s’ha descarregat imatges són les mateixes que fa un any o dos. No hi ha cap canvi després del possible ús indegut que s’ha fet amb el vídeo del CECOPI emés per TVE”, ha explicat l’empresa a aquest mitjà.
Nota de redacció: Diari la Veu ha parlat amb 5 periodistes diferents per contrastar aquesta informació.
À Punt: retallades en digital, renúncies per clàusula de consciència i nova polèmica per l’estrena d’un debat amb Toni Cantó
En plena efervescència política, la radiotelevisió pública encadena decisions que tensionen la redacció: una RLT que elimina places clau a la web, la quarta baixa per clàusula de consciència i l’anunci d’un ‘horari de màxima audiència’ de debat amb Toni Cantó, mentre creix la pressió social per salvaguardar la missió lingüística i la independència informativa.
🔴 DENUNCIEM que l’equip directiu d’À Punt pretén, per primera vegada, amortitzar places amb treballadors en actiu. Volen amputar la meitat del departament de lingüistes i part del de digital, entre d’altres, en una RLT que ha sigut imposada en un simulacre de negociació. pic.twitter.com/rJi4dfQNBI
— InterÀpunt (@InterApunt) November 1, 2025
Afronta un nou episodi d’inestabilitat. La direcció ha aprovat una nova Relació de Llocs de Treball (RLT) que “carrega el 30% de la plantilla de l’àrea digital en l’últim any”, amb l’amortització de dos dels quatre llocs d’edició web i la supressió d’una plaça de redacció, “fonamentals en la labor informativa”, i sense acord amb els sindicats. “La pèrdua s’accentuarà si s’aprova l’esborrany actual”, alerten treballadors consultats pel mitjà.
A més, À Punt prepara l’estrena d’un nou debat de divendres a la nit conduït per Toni Cantó, expolític i presentador, com a “aposta estrella” de l’hora punta setmanal. La decisió reobri el debat sobre la pluralitat i la conveniència d’encarregar formats de debat a perfils fortament polititzats.
En paral·lel, i més enllà de l’organització interna, À Punt rep pressió externa creixent pel compliment del seu mandat lingüístic. Plataforma per la Llengua del País Valencià denuncia “l’ús creixent del castellà” als informatius i programes i la “pèrdua de garanties” derivada de “l’externalització massiva” de continguts. “S’està erosionant la funció pública del mitjà i el compromís amb la llengua pròpia”, alerten.
La tensió també es tradueix en mobilització sindical. La Plataforma de Mitjans Públics —on participa el comité d’empresa d’À Punt— ultima una protesta unitària “per la independència informativa”, que podria incloure una jornada de vaga conjunta amb altres ens autonòmics. “És una resposta a la interferència política i a la precarització dels equips”, assenyalen en el comunicat. Encara sense data tancada, sobre la taula hi ha escenaris simbòlics de màxim impacte.
Des de Burjassot (l’Horta Nord), seu de l’ens, la direcció manté silenci públic sobre l’afectació exacta de la RLT i sobre els criteris editorials que han motivat les baixes per clàusula de consciència, “La web és l’aparador informatiu 24/7; retallar ací debilita el servei públic”, resumeixen fonts internes.
À Punt arriba a la tardor amb tres fronts oberts: estructura (RLT i pèrdua de places digitals), control editorial (fugues per clàusula de consciència) i model de programació (nou debat amb Toni Cantó), mentre el moviment social i sindical pressiona perquè el rumb responga al mandat legal de promoció del valencià i a la independència informativa que reclama la ciutadania.
