La despoblació rural o la creació d’ocupació es van usar com a justificació per a construir parcs eòlics en comarques d’interior del País Valencià, sovint «sense atendre prou les qüestions mediambientals», conclou un estudi dels investigadors de la Universitat de València (UV) Jaume Pla i Javier Esparcia en què han analitzat el tractament d’aquest tema en la premsa valenciana entre 1996 i 2022.
En l’article, publicat a la revista Anales de Geografia de la Universitat Complutense, proposen que les notícies dels mitjans de comunicació haurien de tindre un «enfocament complementari al tradicional» i donar «més importància» al medi ambient.
«S’ha construït una narrativa en la qual es trasllada a la ciutadania, de forma reiterada i amb poques i insuficients evidències científiques, que els parcs eòlics eren fonamentals per a generar ocupació i rendes per a la població rural, arribant a afirmacions tan categòriques com agosarades i incertes com quan s’assenyala que el futur d’aquestes àrees rurals i el fre a la seua despoblació depenia dels parcs eòlics. Mentre no es demostre, estem davant un discurs que pot qualificar-se d’idíl·lic, i fins i tot fal·laç», han afirmat els investigadors de la Unitat de Desenvolupament Rural (Uderval) de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Rural.
No tindre en compte els perjudicis
A més, expliquen que hi ha una relació inversa entre despoblació i qualitat ambiental i que, de vegades, els mitjans de comunicació «tenen més en compte els avantatges que els perjudicis de la instal·lació de parcs eòlics». Els investigadors arriben a aquesta conclusió després de la revisió de 853 notícies de despoblació, de les quals només l’11 % tractava temes mediambientals.
Així, el percentatge de notícies en què es relacionava medi ambient i despoblació va disminuir del 15 al 10% en el període entre el 2015 i el 2022 respecte al que va del 1996 al 2014. També va descendir el percentatge que vinculava despoblació amb demografia, i, per contra, va augmentar el que la relacionava amb actors institucionals, servicis o polítiques públiques.
Reducció de referències al medi ambient
La reducció de les referències al medi ambient va començar a ser «molt pronunciada» a partir del període 2011-2014 en què, d’un 20% va passar a un 5-10%, període en el qual els efectes de la despoblació són «més intensos, coincidint amb la crisi econòmica».
«La informació publicada en premsa hauria d’aplicar enfocaments metodològics rigorosos, quantitatius i qualitatius. Aquest no és necessàriament sempre objectiva, de manera que pot contribuir a discursos interessats o simplement insuficientment contrastats i, per tant, amb limitada rigorositat periodística», han indicat.
L’estudi se centra en els territoris valencians que mostren signes de despoblació. A les comarques del nord, per exemple, un 38,5% dels municipis tenen una densitat menor a 10 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que ha augmentat des del 2017, quan eren un 36%. Però també es recalca que aquesta situació es pot identificar amb altres comarques, com ara la Plana d’Utiel-Requena, el Comtat i la Marina Alta.
