Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La crisi generada per la COVID-19 ha agreujat la situació socioeconòmica de les dones que es fan càrrec de fills i familiars, ja que representen la meitat de les persones usuàries de Casa Caritat València. És el percentatge més alt dels últims 15 anys i ha crescut fins a igualar-se en un any.
De fet, el 2020 als centres d’acolliment el 65% eren usuaris i el 35% eren usuàries i als menjadors socials era de 60% d’homes enfront del 40% de dones. Un percentatge que en un any s’ha igualat fins a situar-se en 51% de població masculina i un 49% femenina.
El president de Casa Caritat, Luis Miralles, ha indicat que és «una xifra que demostra la feminització de la pobresa i l’augment del risc d’exclusió social d’aquest col·lectiu», que s’ha accentuat els últims dos anys.
Per la seua part, la directora gerent de l’ONG, Guadalupe Ferrer, ha assenyalat que la situació de les dones que acaben al carrer és «més problemàtica i es veu agreujada per una sèrie de dificultats afegides, com la violència de gènere». A aquesta vulnerabilitat se sumen més traves per accedir al mercat laboral, ocupacions més precàries i la responsabilitat dels menors i el treball domèstic. Per això, cal donar-los «una reposada adequada» a les seues necessitats.
Sobre aquest tema, la responsable de Treball Social de l’ONG, Cristina Sánchez, ha explicat que la major part de recursos socials per a persones sense llar estan dirigits a homes o són mixtos quan les dones requereixen «més serveis específics». D’aquesta manera, en els últims anys, les entitats del tercer sector i les administracions públiques estan adaptant infraestructures i mitjans només per a la població femenina.
Adequació de serveis
Casa Caritat porta treballant en «l’empoderament de la dona i l’adequació dels serveis a les necessitats que demanda aquest col·lectiu des de fa més de 20 anys». Així, l’any 2000 es van fer obres al centre d’acolliment de Petxina per separar per plantes els allotjaments per a homes i dones, i quan va obrir el multicentre Social de Benicalap el 2016, amb una part de l’alberg destinat a famílies, el percentatge de dones acollides va passar del 25% al 40%, fins a situar-se el 2021 en el 50% gràcies també a l’obertura dels habitatges supervisats del projecte Fènix en 2018.
En el menjador social, aquesta realitat també s’ha vist reflectida. De fet, el 2008, segons les dades de l’Associació, en el menjador social el 87% eren homes i el 13% dones. Amb la gestió temporal a partir del 2012 dels menjadors de Santa Creu i Paterna, destinats principalment a famílies, la proporció de dones va augmentar fins a situar-se prop del 50%.
A més, se’ls dona prioritat per «alleujar» problemàtiques addicionals, com ara l’escolarització dels xiquets: els últims anys, el percentatge de famílies monoparentals a les escoles infantils de Torrent, Benicalap o Petxina ha crescut.
Atenció activa
Davant aquesta situació, han passat enquestes preguntat quines mesures els agradaria que es prengueren i sobre la base d’aquests resultats, es van diferenciar les places dels centres per plantes d’homes i de dones, amb banys i dutxes diferents perquè estigueren en un ambient més protegit.
També s’han creat tallers específics en els qual les dones poden expressar les seues inquietuds i es treballa amb elles en la seua reinserció social, alhora que es genera un sentiment de protecció i seguretat. A més, al llarg d’aquests dies, s’han dut a terme diverses activitats amb motiu del Dia Internacional de la Dona com ara xarrades sobre la prevenció en violència de gènere o una exposició sobre dones pioneres.
Finalment, l’entitat destaca la feminització de la plantilla, que actualment compta amb un 74% de treballadores enfront del 26% de treballadors i l’elaboració d’un Pla d’Igualtat i Diversitat.
