Una investigació de la Universitat de València (UV) sobre els criteris d’elecció d’escola a València i les pautes de mobilitat per a accedir als centres que imparteixen educació infantil i primària, conclou que la dedicació més gran de les dones a l’acompanyament escolar dificulta la integració en el mercat laboral a la ciutat.
Les mares són les úniques responsables d’acompanyar els menors als centres en un 55% dels casos, fet que dificulta la conciliació familiar i laboral i provoca que, per la incompatibilitat horària, un 22,1% d’elles hagen rebutjat un lloc de treball mentre que en el cas dels homes la xifra és d’un 8,9%.
L’estudi ha sigut publicat a la revista Investigaciones Geográficas de la Universitat d’Alacant, i pretén conéixer les motivacions de pares i mares en l’elecció de centre escolar per promoure un accés més equitatiu als serveis educatius públics. Els criteris pels quals s’ha preguntat en aquest treball són la persona encarregada habitual d’acompanyar el menor al centre escolar, la proximitat entre la llar i el centre, el perfil socioeconòmic de la família i la forma de desplaçament.
«La mare és l’única responsable d’acompanyar el menor en un 55,3% dels casos, mentre que el pare solament és l’únic responsable d’aquesta tasca en un 10,6% dels casos, i es situa, fins i tot, per darrere dels iaios i de les iaies (12,1%). A més, acompanyar el menor únicament és un acte compartit pel pare i la mare en un 7,8% dels casos», ha destacat Félix Fajardo, professor del Departament de Geografia i primer signant de l’article.
Aquestes dades reflecteixen un desequilibri en les tasques que concerneixen a la cura i a l’educació dels menors, fet que afecta la conciliació familiar i laboral de les dones. Un clar exemple d’això és l’existència de diferències significatives entre els enquestats que han hagut de rebutjar algun lloc de treball per raons d’incompatibilitat horària en funció del sexe, ja que el percentatge de dones és més del doble (22,1%) que el d’homes (8,9%)”.
A més, com a criteris que regeixen l’elecció del centre escolar, la proximitat entre la llar i el col·legi és el més influent, amb un 70% de respostes. Respecte a la mobilitat escolar, cal assenyalar que la manera de desplaçament que més s’utilitza en aquest trajecte és a peu, amb un 83,5% en els barris cèntrics i un 41,2% en els perifèrics, segons el treball en el qual també participen Julia Salom i María Dolores Pitarch, professores del Departament de Geografia.
D’altra banda, el perfil socioeconòmic és determinant en l’elecció de centre. Quan l’estatus socioeconòmic és més elevat, menys importància es dona a la proximitat entre el col·legi i la llar i, en canvi, se li concedeix més rellevància a la qualitat de l’oferta educativa i als serveis complementaris de què disposa el centre escolar, com ara el menjador o les activitats extraescolars.
Amb aquests resultats, es conclou també que l’elecció de centre escolar respon a una combinació de factors demogràfics, socioeconòmics i espacials. Julia Salom, María Dolores Pitarch i Félix Fajardo plantegen que el coneixement d’aquests criteris per part de la planificació educativa és fonamental per al disseny de polítiques que contribuïsquen a mitigar la segregació escolar i a garantir un accés més equitatiu als serveis educatius.
Aquesta investigació ha comptat amb el finançament de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
