Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La Declaració del Dret a Saber 2021 es va obrir als avals el passat 14 de desembre amb l’objectiu que el document es puga aprovar el primer trimestre de l’any que ve en un esdeveniment sobre el dret d’accés a la informació, organitzat per Access Info Europe, que formarà part de la Cimera Global de l’Associació de Govern Obert (Open Parthership).
El document pot ser avalat per entitats civils, organismes intergovernamentals, governs (estatals, autonòmics i locals), i qualsevol persona. La declaració admet propostes i suggeriments de modificació fins al 14 de gener del 2022.
L’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), que forma part de la Coalición Pro Acceso i de FOIANET (Freedom of Information Advocates Network), ha impulsat i celebrat el Dia Internacional del Dret a Saber (28 de setembre) des del 2010. Enguany, junt amb altres 35 organitzacions de la Coalición Pro Acceso, va publicar una declaració que exigeix al govern espanyol «el reconeixement del dret d’accés a la informació com un dret fonamental i l’adopció d’una llei orgànica de transparència que s’aplique a tots els poders públics, així com a les entitats privades que realitzen funcions públiques i/o operen majoritàriament amb recursos públics».
Els principis bàsics
La Declaració del Dret a Saber 2021 enumera els principis bàsics del dret d’accés a la informació i identifica les accions prioritàries que haurien de prendre els governs i les organitzacions intergovernamentals, incloent-hi la UNESCO i l’OCDE, per garantir que aquest dret es puga gaudir en la pràctica.
Les mesures que contempla, entre altres, són establir i/o reforçar els òrgans de control independents; engegar sistemes forts per a la divulgació proactiva de la informació; desenvolupar una cultura de govern obert, inclosos els nivells de govern regional i local; garantir que la informació es crea i es conserva, en particular en formats digitals, i es publica com a dades obertes; oferir transparència per combatre la corrupció, prioritzant les dades obertes sobre dades de despesa i contractació pública, així com sobre la propietat i el lobby de les empreses; obrir les dades necessàries per avaluar el desenvolupament, la igualtat i la inclusió; defensar l’espai cívic protegint les persones que busquen i utilitzen la informació pública, i mesurar el compliment del dret d’accés a la informació. També demana que els compromisos per reforçar el dret d’accés a la informació s’incloguen en els Plans d’Acció de Govern Obert.
«Un sòlid pas endavant»
La directora executiva d’Access Info Europe, Helen Darbishire, ha assenyalat que «és emocionant tenir una agenda d’acció integral, informada per totes les lliçons que hem aprés durant la pandèmia global de la COVID-19 sobre la importància del dret d’accés a la informació, un dret que serà essencial a mesura que abordem la qüestió urgent del canvi climàtic».
Per la seua banda, el director del Centre de Dret i Democràcia, Toby Mendel, ha explicat que «hi ha hagut moltes declaracions sobre l’accés a la informació al llarg dels anys, centrades en els estàndards; aquesta és especialment important, ja que també subratlla la importància d’una bona implantació dels règims jurídics que protegeixen aquest dret».
Finalment, l’assessor de la UNESCO per al sector CI Marius Lukosiunas, ha afirmat que «la Declaració del Dret a Saber, que demana als governs que enfortisquen la recollida de dades sobre el dret d’accés a la informació, és un sòlid pas endavant fet per les organitzacions de la societat civil». «Només amb dades precises podem avaluar els nivells de compliment d’aquest dret humà fonamental i prioritzar les accions perquè tots els països assolisquen els objectius de l’Agenda 2030», ha conclòs.
