Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La greu crisi que travessa el sector ceràmic ha fet que Fira València ajorne el certamen internacional de ceràmica i bany Cevisama, previst del 13 al 17 de juny, i convoque la pròxima edició del 27 de febrer al 3 de març del 2023. La decisió ha sigut adoptada per l’entitat després de la reunió extraordinària del comité organitzador celebrada aquest dijous.
D’aquesta manera, Cevisama, que ja va haver de suspendre la cita habitual de febrer a causa de la sisena ona de la pandèmia provocada per la COVID-19, posposa ara l’edició de juny per la «crítica situació que travessa el seu pilar expositiu, la indústria ceràmica, que s’enfronta a un escenari de gran incertesa i conseqüències impredictibles després de la invasió russa d’Ucraïna», que ha provocat una escalada «insostenible» dels preus del gas.
El sector, una indústria gasintesiva, s’enfronta a aturs de producció i ajustos laborals en forma de regulacions temporals d’ocupació (ERTO). Així mateix, hi ha altres factors que compliquen encara més la crisi sectorial: els problemes de proveïment d’argiles -la majoria procedien d’Ucraïna- i l’encariment generalitzat d’altres matèries primeres i dels costos logístics.
La indústria ceràmica, a més, ha perdut el mercat rus, que va ocupar el lloc dotzé entre les principals destinacions de la ceràmica valenciana l’any passat. En aquest context, i malgrat que la demanda estava responent «de forma molt positiva», amb un preregistre de visitants un 25% superior al d’anteriors edicions-, l’aparador comercial «ha anat perdent força fins al punt de no ser prou atractiu per celebrar la fira».
Fira València s’ha compromés, amb el suport de la Conselleria d’Economia, a fer un esforç inversor per a la pròxima edició amb un objectiu doble: d’una banda, fer un salt qualitatiu en l’oferta i els continguts i, d’altra, garantir l’assistència a Cevisama 2023 de totes les signatures referents en el poder de compra i prescripció estatal i internacional.
