Els Premis Crit, la gran festa de la creació de contingut en la nostra llengua, s’han convertit enguany en un altaveu per a la comunitat de creadors valencians, que reclamen més reconeixement institucional i critiquen la falta de compromís de la televisió pública valenciana, À Punt.
L’acte, celebrat a l’Auditori Nacional de Catalunya, va reunir noms destacats com Nerea Sanfe, Quinto, Loren Muñoz, Txitxo del Cabanyal, Fran Tudela (Cabrafotuda), Rixi Alegria de Poble i els membres de La Ruta dels Esmorzars, entre d’altres. Tots coincideixen en la mateixa reivindicació: més presència i suport a la creació de contingut fet des del País Valencià.
“Jo crec que les televisions públiques haurien de donar suport a uns Premis com aquests, perquè és que som el present i el futur del panorama audiovisual. Si no et sumes a aquesta iniciativa, estàs menyspreant-la”, ha afirmat Nerea Sanfe, una de les presentadores de la gala.
Un dels comentaris més contundents l’ha deixat Franc Tudela, Cabrafotuda, amb un missatge clar: “És una vergonya, però À Punt està a punt de palmar-la. Què podem esperar d’una televisió que, com l’altra, ja ens la van matar? Ara ens toca menjar-nos-ho, eixir al carrer i recuperar la tele”.
En la mateixa línia, Rixi (Alegria de Poble), guanyador l’any passat als Premis 310 i ara finalista als Crit, reflexiona sobre el paper d’aquests guardons: “Jo crec que està bé que facen iniciatives com aquesta que conserven la cultura i la llengua, perquè al final es tracta de construir”. Tot i això, reconeix que no tot li sembla perfecte: “Hi ha coses que em pareixen bé i altres no tant, però són coses que preferisc parlar-les on toca. A mi no m’agrada molt la faràndula, preferisc estar tranquil al meu poble, però actes com aquest et donen un altaveu per a connectar amb la gent”.
Pel que fa a la situació dels mitjans al País Valencià, Rixi no amaga el seu pessimisme: “Veig el sector molt negre. Comparant amb Catalunya, t’adones que allí els mitjans sí que donen visibilitat. Ací, per desgràcia, no la tenim, i una ajuda mai està de més”.
Els Premis Crit també han servit per a visibilitzar projectes autogestionats com El Dolcet pel Cafè, que ha posat sobre la taula la necessitat de públic i de finançament per al podcasting en valencià: “Necessitem gent que l’escolte. Si no hi ha ningú a l’altre costat de les ones, per més bé o malament que ho fem, això no val res. I tampoc estaria malament un suport institucional o algunes ajudetes, perquè invertim temps i diners. Sense recursos, això continua sent un hobby, i cal professionalitzar-ho”.
Des de Prisa Audio, Eugenio Viñas ha sigut clar: “És difícil imaginar una gala com aquesta al País Valencià perquè no tenim una xarxa de mitjans forts que la sustente. Els mitjans públics són clau per enlairar iniciatives com aquesta”.
Malgrat la manca de suport públic d’À Punt, més enllà de l’Squad, que no té assegurada la seua continuïtat, els Premis Crit han demostrat que el talent valencià batega amb força i que, com ha dit Nerea Sanfe, “sempre tinc mil ganes de treballar al País Valencià, perquè és ma terra i ma casa”. La creació de contingut en valencià no només reclama reconeixement: demana un futur digne.
