Més enllà de les queixes emeses des de les entitats que defensen l’ensenyament del valencià a l’escola pel que fa a la consulta de la llengua base i al conjunt de la Llei de «llibertat educativa», hi ha també altres controvèrsies relacionades amb aquesta alternativa.
Una d’aquestes és la denunciada opacitat per part de la Generalitat Valenciana a l’hora d’aclarir tant el procediment de la consulta com les conseqüències que tindrà. La consulta de la llengua base s’ha convocat perquè es desenvolupe entre el 25 de febrer i el 4 de març. Encara ha de superar alguns recursos interposats per diverses entitats, que volen aturar-ne la celebració. Però mentrestant, la previsió es que la consulta tinga lloc entre els dies indicats, i encara són moltes les famílies que n’expressen el desconeixement.
Per exemple, fonts de La Cívica de l’Alacantí, entitat adherida a Escola Valenciana, comenten que reben diverses preguntes des de les famílies, que ni tan sols tenen clar què passaria si només un nombre reduït d’alumnes són escolaritzats en valencià. «N’hi haurà una classe només per a ells?», pregunten. Aquest dubte va ser resolt per Famílies pel Valencià en un vídeo didàctic en què explicava que la normativa no admet classes amb més de 25 alumnes i que si, per exemple, 10 dels 40 alumnes d’un curs volen estudiar en valencià, cinc dels que han triat castellà hauran de passar a l’altra classe –el mateix ocorreria a l’inrevés.
Un altre dels dubtes més freqüents és si la tria que es farà en aquesta consulta és definitiva per a tots els estudis de primària i secundària. La resposta és afirmativa, tot i que els pares i mares d’alumnes hauran de tornar a triar llengua en cas que els seus fills i filles canvien de centre, fet habitual quan es passa de l’escola a l’institut.
També des de La Cívica de l’Alacantí comenten que un dels interrogants més freqüents té relació amb els centres agrupats. Hi ha escoles que agrupen dos cursos per a compartir aules, i es pot donar el cas que els alumnes d’un dels cursos agrupats trien una llengua i que els alumnes de l’altre en trien l’altra. Per resoldre aquesta possibilitat, s’establirà un sistema de ponderacions que farà sumar els vots dels pares i mares dels alumnes dels dos cursos agrupats i que aquests compten com si fora un sol grup.
Més dubtes
Famílies pel Valencià és una entitat constituïda recentment de manera específica per a defensar el valencià a l’escola davant la nova llei i també per informar les famílies sobre la consulta. Des d’aquest col·lectiu indiquen que les mares i pares dels alumnes es troben desorientats davant la manca d’informació procedent de l’administració.
Un dels dubtes més freqüents expressats per les famílies és si la «llibertat educativa» suposa un retorn a les línies. La resposta és negativa, ja que la llei actual no garanteix ni propicia l’ensenyament íntegrament en valencià als alumnes que ho desitgen. A més, el sistema de percentatges imposa l’ensenyament en les dues llengües oficials i en anglès, si bé en molts casos de manera desproporcionada.
Alhora, també hi ha el dubte si es votarà cada any sobre la llengua base, que com s’ha dit no serà així; i pregunten, en cas de canvi de centre, com sabran el projecte lingüístic del col·legi o de l’institut a l’hora de triar el més adequat per als seus fills i filles. Aquest dubte, amb la nova llei educativa, no pot ser resolt, ja que els centres han perdut capacitat d’establir projectes lingüístics propis.
Principalment, i en aquest sentit, el que es trasllada a les famílies és que el seu vot no serà definitiu pel que fa a la llengua en què els seus fills i filles seran educats en escoles i instituts, ja que els resultats de la consulta obligaran a fer reajustaments que conduiran molts alumnes a rebre classes en llengües no triades.
Un exemple d’aquesta incògnita afecta la Xarxa Llibres, el mecanisme activat pel Botànic perquè els alumnes puguen reutilitzar el material dels llibres de text i material curricular de cursos anteriors. El reajustament constant d’alumnes en funció de la llengua triada i de les limitacions per classe, sumat també a les capacitats del professorat de cada centre per a impartir assignatures en altres idiomes, obligarà a fer canvis continuats que es traduiran l’adequació o l’impediment per utilitzar del material curricular en cada una de les tres llengües vehiculars. Tot i que la Conselleria d’Educació ha afirmat que es farà càrrec d’aquest desajust, les entitats desconfien que ho puga fer davant la situació creada.
