La consellera de Sanitat Universal, Carmen Montón, ha assenyalat aquest dimarts que “recuperaran” els més de 300 milions que deuen les concessions administratives a l’Administració per les liquidacions pendents de realitzar fins al 2015, que es tancaran en el que queda d’enguany i el pròxim, perquè són “els diners dels valencians”, ha subratllat.
Sobre aquest tema, en un desdejuni informatiu del Fórum Europa, ha informat que ja ha notificat a l’empresa concessionària del departament de la Ribera l’inici del tràmit per a tancar les liquidacions del 2013, 2014 i 2015 amb la intenció de resoldre-les a final d’any. Montón ha recalcat que “un dels principals compromisos d’aquest govern del canvi” és “recuperar la sanitat a allò públic” perquè el sistema de concessions al País Valencià és “un fracàs”, com “avala” el recent Informe de la Intervenció General sobre control financer de les concessions sanitàries 2003-2012.
Així, ha arremés contra la “connivència” de l’anterior Govern del PP amb les adjudicatàries per “la falta de fiscalització” de l’activitat i “les males pràctiques” sobre liquidacions, ja que després de 19 anys de vigència del model solament s’havien realitzat les d’Alzira (2003-2008) i Torrevella (2006-2012). No obstant açò, “mai” s’havia tancat cap exercici de Dénia, inaugurat el 2009; d’Elx-Crevillent, el 2010, mentre que els de Manises, obert el 2009, estan judicialitzats.
Per açò, després d’aquest informe d’Intervenció es validen les últimes liquidacions d’Alzira dels anys 2008-2012 i es reprèn la tramitació de les que queden pendents en aquest departament, del 2013, 2014 i 2015. Montón ha recalcat que “darrere d’aquestes liquidacions aniran les altres” que, segons les estimacions, superen els 300 milions d’euros a favor de l’Administració. En eixe sentit, ha aclarit que “açò no és atacar allò privat” sinó “defensar allò públic” perquè “la sanitat privada és un complement de la pública, mai un substitut”. Per açò, ha recordat “l’aposta ferma” del Consell pel model de gestió pública directa, “que dóna els primers passos de la fi de l’anomenat model Alzira”.
Montón ha recordat que aquest compromís de “recuperar la sanitat a allò públic” començarà a l’abril del 2018 amb la finalitat del contracte de la concessió a la Ribera, però ha garantit que els professionals “seguiran en els seus llocs de treball” i els usuaris “tindran la mateixa cartera de serveis que l’actual”. Així, “l’única diferència” és “una millor planificació assistencial per part la Conselleria” en eliminar el “benefici empresarial” que, “a través de la gestió indirecta, escapa del sistema sanitari públic”. De fet, ha anunciat que destinarà 6,9 milions per a un pla específic d’inversions urgents en aquest departament el 2018, una vegada passe a gestió pública directa, per a millorar sobretot l’atenció primària i l’oncologia dins de l’atenció especialitzada.
Respecte a la concessió de Dénia ha insistit que es manté “el diàleg” amb el concessionari majoritari, DKV, per a “tractar de finalitzar el contracte abans d’hora”, però ha descartat avançar dates ni dades per “prudència”. No obstant açò, ha reiterat que l’objectiu és “acabar aquesta legislatura amb dues concessions en la sanitat pública”. De la mateixa manera, ha assegurat que a l’octubre del 2018 acabarà “amb total normalitat” el contracte amb ERESA i s’internalizarà el servei de les ressonàncies magnètiques. Fins llavors, s’ha implantat el model C en “pràcticament tots” els departaments i durant aquests dos anys s’ha implantat formació als radiòlegs perquè “s’havia segrestat el coneixement”.
El copagament farmacèutic amb els farmacèutics pel model de residències no es trencarà
D’altra banda, a preguntes dels periodistes ha assenyalat que no creu que es vaja a trencar la col·laboració amb els farmacèutics en el copagament pel model d’atenció en residències. “Aquesta situació no es produirà i seguirem treballant en nous projectes, com ara la història farmacològica única”, ha assenyalat Montón, que ha recordat que s’ha recuperat el diàleg amb els col·legis i que, a més, s’està al corrent en el pagament, la qual cosa no succeïa des del 2011. Montón, davant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, ha comentat que coincideix amb la posició del president de la Generalitat, Ximo Puig. “No me n’eixiré ni un centímetre”, ha assegurat. De la mateixa manera, ha destacat que la Comunitat Valenciana rebrà totes les empreses sanitàries i d’altres sectors que “vulguen vindre a la nostra terra perquè els mereix confiança i estabilitat”, encara que desitjaria que hagueren vingut “en un altre context” i “no per la inestabilitat i incertesa” a Catalunya.
La recuperació de drets ha permés la reducció de l’abandó en tractaments
D’altra banda, durant la seua intervenció ha desgranat la recuperació de drets que ha permés, amb la fi del copagament, la reducció de l’abandó de tractaments en un 39,5% en pensionistes i rendes baixes i en un 12% en menors o “salvar” 11.000 vides amb el finançament de tractaments d’hepatitis C.
Montón ha recalcat que un bon sistema sanitari públic és “una potent força motriu econòmica i social”, ja que dóna ocupació a més de 70.000 persones, la qual cosa es tradueix en més de 2.500 milions que van activar el consum i que van tramitar més de 4.000 milions de factures a més de 4.500 proveïdors externs diferents.
Per açò, seguirà “enfortint” la sanitat pública valenciana després de les retallades de 551 milions de la passada legislatura, en invertir el 2017 “el major pressupost” de la seua història i estalviar 220 milions en despeses de funcionament.
Així mateix, s’han triplicat les operacions fora d’horari de matí per a reduir les llistes d’espera gràcies a un augment del 39% del pressupost i 21 nous equips per a operar les vesprades i el dissabte; s’ha reduït un 32% el temps mitjà d’espera a pagament a proveïdors i s’invertiran 359 milions del Pla de Dignificació d’Infraestructures Sanitàries.
Montón ha reiterat que la reforma de la Constitució seria “una ocasió immillorable” per a solucionar el problema territorial però “també per a garantir els drets de les persones”. “Seria el moment de situar i consolidar la salut com a pedra angular de l’estat de benestar amb el seu reconeixement com a dret fonamental en la Carta Magna”, ha assenyalat.
En aquest sentit, ha comentat que el seu equip ha sigut “conscient des del primer dia” que “estaven assegurades les crítiques d’aquells que no volen que els privilegis i les velles usances s’acaben”, però ha recalcat que, “amb encerts i amb errors, es treballa des de l’honestedat i la fermesa que dóna saber que el camí és la defensa del bé comú, del públic com a garantia de drets”.
