Dins d’un desert d’ajudes públiques de la Generalitat Valenciana en el qual només resisteixen «cactus» com El Temps, Diari La Veu o pòdcasts autogestionats com el Dolcet pal Café, sembla que comencen a haver-hi «brots verds», no per part del govern valencià, sinó del català. La Generalitat de Catalunya ha anunciat una campanya de publicitat turística que es destinarà a 80 mitjans de l’Associació de mitjans d’informació i comunicació (AMIC), tal com ha confirmat, Marc Bataller, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat de Catalunya. Aquesta campanya busca no només promoure el turisme, sinó també reforçar l’ús del valencià en els mitjans de comunicació locals davant l’actual situació política al País Valencià.
Aquest dilluns, 1 de juliol, l’AMIC va organitzar una taula rodona-debat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València per analitzar la situació del valencià en els mitjans de proximitat i nous formats. L’acte va comptar amb la participació de destacats professionals del sector i va estar inaugurat per Ramon Grau, president de l’AMIC, i Marc Bataller.
Ramon Grau va destacar la rellevància de l’AMIC en el panorama comunicatiu: «Tenim més de 600 associats de tot arreu. Els nous formats són els que estan sent la innovació al nostre sector». Per la seua banda, Marc Bataller va subratllar el compromís de la Generalitat amb la llengua: «La llengua és el nostre fil roig. Les relacions que tenim amb el govern valencià són gairebé nul·les, però incrementarem les campanyes publicitàries de turisme per donar suport al valencià per ser el dic de contenció contra les polítiques contra la llengua».
Els mitjans de proximitat: «el dic de contenció»
Seguidament, es va iniciar la taula rodona sobre la situació del valencià als mitjans de proximitat del País Valencià de la mà de Violeta Tena, vicepresidenta de la Unió de Periodistes, Francesc Martínez Sanchis, investigador en premsa comarcal i mitjans en valencià, i Moisès Vizcaino, editor del Diari La Veu del País Valencià. Tot moderat per Josep Ritort, secretari general de l’AMIC.
Violeta Tena, vicepresidenta de la Unió de Periodistes i periodista d’El Temps, va oferir una visió realista però esperançada sobre l’estat del valencià en els mitjans de proximitat: «Hem de ser realistes i tenir esperança. Estem en una situació de minorització, però tenim molt de talent i s’ha de continuar resistint». Tena també va criticar les polítiques de suport del Botànic, assenyalant que «el primer paquet d’ajudes va ser a mitjans en castellà que traduïen, convertint-se en una perversió del sistema».
Francesc Martínez Sanchis, investigador en premsa comarcal i mitjans en valencià, va analitzar la situació del valencià, destacant que «el valencià sempre ha sigut subaltern dins del sistema comunicatiu valencià». Va destacar la baixa audiència de la ràdio en valencià: «No superem el 3% que escolta ràdio en valencià, perquè hi ha una xarxa molt feble, comptant la ràdio autonòmica».
Moisès Vizcaino, editor del Diari La Veu del País Valencià, va posar de manifest la manca de suport empresarial al valencià: «Al País Valencià no hi ha empreses que tinguen dins de la seua responsabilitat social corporativa la promoció del valencià». En la seu intervenció va fer un símil entre els mitjans valencians i un desert i comparant els mitjans en valencià al nostre territori amb un cactus. També va citar un estudi de la Generalitat Valenciana del 2023 que indica que «només un 6,1% escolten les ràdios en valencià». En finalitzar la seua intervenció va exposar set idees que impliquen canviar algunes d’elles la legislació vigent per donar suport als mitjans en la nostra llengua.
Amb tot, a la fi de la taula redona, va haver-hi consens en assenyalar per part de Ritort possibles mesures, dades i objectius per passar d’un sistema de «cactus» a un de «boscos frondosos» i «selves verdes» que puguen donar esperança als mitjans en valencià.
El podcàsting en valencià: entre les «oportunitats» i els «reptes»
La taula rodona sobre el podcàsting en valencià va reunir Andrea Kruitof, creadora del pòdcast Greuges Pendents; Cristian Hernández, del pòdcast El Dolcet pal café; i Maria Devesa, del pòdcast Deparkineo. Moderat pel periodista Xavier Martínez, aquest debat va abordar la situació actual i les perspectives futures d’aquest format.
Xavier Martínez va aportar dades sobre el panorama actual del podcàsting al País Valencià, indicant que «hi ha 239 pòdcasts, però el 62% són en castellà». Va defensar la necessitat de vertebrar més el pòdcast en els territoris en parla catalana i promoure la creació de continguts en valencià.
Andrea Kruitof va destacar la dificultat de mantenir la continuïtat en els projectes de podcàsting: «Hi ha poca professionalització i poca continuïtat. Tenim una certa idea que el projecte continua, però fer-ho de forma continuada és desgastador». Va remarcar, però, que «sí que hi ha mercat i possibilitats», mencionant el suport que han rebut del ministeri espanyol per a un projecte específic.
Cristian Hernández va subratllar el component activista del seu projecte: «Fer-ho en valencià ja et fa diferent, sempre hi ha un mercat per explotar. És cert, tot el que es fa en la nostra llengua és activisme». Va destacar el poc impacte del micromecenatge i el suport de Spotify, afirmant que una valenciana d’Spotify els va «apadrinar abans que À Punt» i que han aconseguit patrocinis privats.
Maria Devesa va ressaltar les dificultats econòmiques del sector: «Ens financem fent directes amb algunes entitats públiques i privades, però treballem d’altra cosa. Presentar qualsevol subvenció és una moguda i com que no tens diners per demanar ajuda. És un sector molt precaritzat i molt poc professionalitzat».
