La campanya del cereal ha sigut «ruïnosa» per als productors valencians i s’ha convertit en la «pitjor dels últims 20 anys», amb un descens del 64% fins a les 17.000 tones, segons ha informat aquest dilluns La Unió Llauradora.
En general, la reducció de producció s’ha situat per damunt del 50% en tots els cereals, però en avena o triticale ha superat el 80%. En l’ordi, que representa més del 60% de la producció total de cereal, s’han collit quasi 11.000 tones, la qual cosa representarà una caiguda del 57%. El segon cultiu en importància és el blat, amb una producció lleugerament superior a les 4.000 tones i un minvament també del 57%.
Segons l’entitat, la sequera persistent ha sigut la responsable d’aquesta reducció «dràstica» de la producció, però també ha tingut una importància relativa algun episodi climatològic desfavorable que ha alterat les condicions de creixement del cereal. Com a exemple ha posat les pluges de finals de maig i juny, que van arribar «a deshora» i «en compte de millorar la situació, van provocar una emergència de males herbes que ha incrementat la reducció de collita». A penes el 10% de la superfície de cereal del territori valencià és de regadiu, concentrant-se al Baix Segura, per la qual cosa la influència climatològica ha sigut «determinant».
Un altre factor que també ha tingut influència ha sigut els atacs de fauna salvatge, especialment senglars, que en algunes zones ha suposat un «greu perjudici» per a les persones productores.
La Unió els productors afirmen que la producció «ha sigut tan baixa que no val la pena entrar a collir, ja que en tindre un rendiment inferior al 90%, el cost de recol·lecció és molt superior al valor del collit», per la qual cosa en quantitats absolutes «encara n‘hi ha hagut menys respecte de l’esperada».
Per a l’actual campanya, les perspectives inicials eren bones i, per això, al País Valencià, a diferència d’altres anys en les quals es reduïa «permanentment» la superfície cultivada, aquesta s’ha mantingut en 25.000 hectàrees i fins i tot ha augmentat lleugerament, principalment en blat, amb un increment del 12% respecte del 2022, i avena, amb un augment del 6%.
La producció de cereals es concentra quasi exclusivament a les comarques d’interior. Utiel-Requena amb el 18% del total cultivat és la que presenta més superfície, seguida de la Vall d’Aiora amb el 16% i l’Alt Vinalopó, els Ports i els Serrans amb 11%, 10% i 9%, respectivament.
La producció del País Valencià té una gran importància territorial a les comarques de secà d’interior. Per exemple, a la comarca dels Ports el cultiu de cereals ocupa el 40% de la superfície cultivada i a la de la Vall d’Aiora el 27%.
La Unió remarca que les ajudes per la sequera «són insuficients per a compensar les greus pèrdues» pel que considera «necessari articular polítiques que asseguren la renda de les zones més desfavorides» del País Valencià.
L’actual situació fa que la reivindicació de La Unió adquirisca especial importància perquè en el PEPAC i en les ajudes del Programa de Desenvolupament Rural s’implemente una intervenció territorial per a donar suport als cultius de secà tradicionals i de baixa rendibilitat (olivar, fruita seca, vinya i cereal), amb l’objectiu de mantindre una activitat econòmica en zones amb el risc de despoblament. L’organització insta la nova Conselleria d’Agricultura que prenga bona nota de la desastrosa campanya i actue en conseqüència.
